Un adeu digne, gràcies a Leoncio Badia
'Una habitació amb vistes' recorda el conegut com a soterrador de Paterna i el seu treball de dignificació de les víctimes del franquisme
En el monogràfic sobre la mort, Una habitació amb vistes rememora la figura de Leoncio Badia, conegut com a soterrador de Paterna després de la Guerra Civil i recordat per la seua tasca d'humanització i dignificació de les víctimes. Irene Rodrigo, la conductora del programa, reflexiona també sobre com enfrontar-se a la mort a través de les arts escèniques. Analitza els rituals de comiat impregnats d'essència cultural, posa el focus en la diversitat de manifestacions del dol i aprofundeix en la relació que cada societat manté amb la mort durant la vida.
Humanització i dignificació de les víctimes del franquisme
Quan es parla de mort i de comiat dels familiars és imprescindible recuperar la figura de Leoncio Badia, que va ser el soterrador de les persones represaliades del cementeri de Paterna després de la Guerra Civil. Testimoni directe de l'horror d'una època tacada de sang i del dolor de les famílies que s'havien d'empassar en silenci l’últim adeu als familiars afusellats.
Leoncio va arriscar la seua pròpia vida en una tasca de dignificació de les víctimes. Uns cabells, un botó, un objecte personal… símbols de vida que va guardar per a permetre als familiars ajudar-los en la labor d’identificació posterior.
Xicotetes pertinences de persones amb nom i cognoms que van desaparéixer sense deixar rastre, però que continuen vives gràcies al record. La terra els va acollir i la memòria els ha mantingut vius.
Una habitació amb vistes ha parlat amb l’arqueòloga Sheyla Sancho, que ha confessat a Irene que, entre les restes, fins i tot s'han trobat periòdics de l'època.
“Leoncio ja pensava en el futur, pensava que un dia la fossa s’obriria.”
Més de 2.200 afusellats a Paterna
La ferida necessita llum i aire per a curar. El dolor i l’angoixa, especialment quan han sigut obligats a viure sota la repressió, també.
“Sense el cos i sense saber on estan, la família no pot acomiadar-se. Se’ls va prohibir el dol”. Sheyla subratlla la necessitat del ritual del soterrar per a superar el dol i assegura que molts dels familiars dels represaliats pel franquisme han passat la vida esperant el moment de trobar les restes per a trobar també descans.
"Fills o filles de les persones soterrades, amb quasi 80 anys, en el moment de les excavacions exclamen: 'Ja em puc morir tranquil'".
La Generalitat va atorgar a Leoncio Badia a títol pòstum l'Alta Distinció, un dels màxims guardons que concedeix el govern autonòmic. "És un honor i una gran emoció que s'haja reconegut la humanitat de mon pare". Així ho va expressar Maruja Badia, la seua filla, en una entrevista amb Òscar Martínez per als micròfons de la ràdio d'À Punt.
La figura de Leoncio Badia portada als escenaris
Leoncio Badia és el protagonista d'El que guarda (2020), amb text de Mafalda Bellido i dirigit per Santiago Sánchez. Forma part dels sis monòlegs teatrals que conformen l'obra Vidas enterradas. Una proposta relacionada amb la memòria històrica a partir del programa de reportatges de la Cadena SER que dona veu a víctimes esborrades i silenciades pel franquisme.
La mort. Inevitable, vertiginosa i silenciosa de vegades. Assignada amb crits de ràbia i injustícia en altres ocasions. Et proposem una mirada als ulls a la mort amb Una habitació amb vistes i un repàs per les arts escèniques que la retraten des de diferents punt de vista. Ací tens el programa complet.
