Una ruta de cine: la Ruta Berlanga

Podem qualificar el cine de Berlanga de mordaç, irònic o sarcàstic. Però, si no apuntem que també és molt mediterrani, probablement no donarem una idea aproximada de la seua essència. Aquesta característica, reconeguda pel mateix cineasta, li venia donada pel lloc on es va criar i pels escenaris que escollia per a emmarcar les seues berlanguianes històries. Per això podem trobar-ne l'empremta en moltes localitats de la Comunitat Valenciana. T’animes a fer la Ruta Berlanga?

València

La ruta comença pel MuVIM, a València, que enguany ha dedicat al cineasta l’exposició Visca Berlanga! Una història de cine. Hi podem trobar tota mena d’atrezzo i documents relacionats amb les seues pel·lícules, però també altres objectes insospitats i purament berlanguians. Com, per exemple, la maqueta de la falla que va dissenyar el cineasta per a la plaça de l’Ajuntament el 1988, que finalment va plantar la comissió Mossén Sorell - Corona l’any 2007. Es tractava d’una mamella gegant amb una pinta de fallera. Manuel García, l’artista encarregat de dur a terme el projecte, conta l’origen d’aquesta falla i per què va tardar quasi deu anys a veure la llum i el foc.

A continuació, val la pena seguir la Ruta Berlanga que ofereix Visit Valencia, per a conéixer els indrets que van influir en la formació del cineasta a la mateixa ciutat on va nàixer. La visita inclou llocs com ara la plaça de l’Ajuntament, l’Institut Lluís Vives, l’Estació del Nord, l’edifici del Rialto i l’hotel que regentava la seua família materna. I per descomptat, la plaça de bous. L’alegria, la festa i les bandes de música estan molt presents en el cine de Berlanga. També les celebracions taurines, que assoleixen un protagonisme absolut en trames com la de La vaquilla (1985).

Però a banda d’això, les places de bous tenen a veure amb un truc que el director confessava haver utilitzat de vegades: quan havia de presentar un guió a un productor i temia que li retallara alguna seqüència perquè se n’eixia del pressupost, n’afegia una nova en una plaça de bous plena de gent. Quan el productor li deia, "Luis, mira què pots retallar, que tot això és molt car", Berlanga contestava "Conforme: llevem la seqüència de la plaça de bous". I si colava, tots contents!

La guia de turisme María Hernández conta com va influir l’ambient mediterrani de la capital del Túria en l’obra d’un director que assegurava que les seues pel·lícules eren falleres i pirotècniques.

Com a colofó, no podem deixar la València de Berlanga sense visitar l’antiga Presó Model, on va rodar la penúltima pel·lícula, Todos a la cárcel (1993). A la mateixa localització, Rafael Maluenda, cineasta i col·laborador de Berlanga en aquest rodatge, explica com planificava i duia a terme el mestre un dels seus antològics plans seqüència.

BENICÀSSIM

La parada següent en la Ruta Berlanga és a la Plana Alta. A la platja de Benicàssim i a l’Hotel Voramar el cineasta va rodar Novio a la vista (1954). A partir d’un guió d’Edgar Neville, que el productor Benito Perojo havia comprat, va adaptar la història amb José Luis Colina i Juan Antonio Bardem, de manera que la família de l’alta societat que la protagonitza, en lloc de passar les vacances a la serra madrilenya, se’n va a una platja de moda, amb la sana intenció que en la seua prole facen bones relacions i troben bon casament. Les reaccions de la xicalla generen situacions que només poden definir-se com berlanguianes.

La trama es desenvolupa a l’Espanya de 1918 i la costa benicassuda va proporcionar un marc idoni, com conta la responsable d’admissions del Voramar, que durant la Belle Époque havia sigut casa de banys i després restaurant, fins a convertir-se en l’emblemàtic establiment hoteler que encara és hui en dia.

Va ser una casualitat que en l’època en què Berlanga rodava la pel·lícula, una adolescent i encara desconeguda Brigitte Bardot es trobara de vacances amb la seua família a Benicàssim. Va intentar que el director l’acceptara com a part de l’elenc, cosa que finalment no va ocórrer. Potser hauria pogut encunyar l'etiqueta xica Berlanga.

XIXONA

Una altra localitat de gust berlanguià és Xixona, lloc d’origen de la família protagonista de la pel·lícula Moros y cristianos (1987). Es tracta d’una nissaga d’empresaris torroners que volen modernitzar la marca per a rellançar el seu producte al mercat nacional. Una de les propostes de l’assessor d'imatge (ni més ni menys que José Luis López Vázquez) és canviar el nom de tota la vida, Planchadell y Calabuig, per un altre de més ganxo...

No es pot negar la dificultat que hauria trobat aquest nom per a infiltrar-se en el mercat oriental. Ací tens el presentador de Loving Comunitat Valenciana, que intenta pronunciar aquest autèntic embarbussament, davant de la fàbrica de l’antiga La Jijonenca, on es van rodar algunes seqüències d’aquesta pel·lícula que va ser l'última col·laboració del guionista Rafael Azcona amb Berlanga.

És fàcil imaginar com es pren el renaming el patriarca dels Planchadell i Calabuig (el venerabilíssim Fernando Fernán Gómez), que sempre ha defensat que un bon torró no necessita més que una cosa: molta ametla.

PENÍSCOLA

Però cap recorregut per les localitzacions més famoses del cine de Berlanga no pot completar-se sense fer parada a Peníscola. Abans que El Cid i Joc de trons descobriren la seua fotogènia, Berlanga la va triar com a escenari de la pel·lícula Calabuch (1956). En la ficció el poble de Calabuch funciona com un raconet idíl·lic al marge del món, on el professor nord-americà George Hamilton decideix amagar-se per a desaparéixer, abandonant les seues investigacions militars. Algú pot dubtar que la pintoresca Peníscola s’adaptaria com un guant a aquesta premissa?

El rodatge va constituir tot un esdeveniment a la localitat i va revolucionar el veïnat, una gran part del qual hi va participar com a extra. En commemoració dels fets, el famós restaurant Casa Jaime va dissenyar una recepta d’arròs, que va donar a tastar a Berlanga: l’arròs Calabuch. El mateix creador de la recepta conta com va sorgir la idea d’aquest arròs i què li va semblar al cineasta.

Calabuch va tindre un gran èxit i va ser premiada en la Mostra de Venècia, raó per la qual Peníscola ocupava un lloc especial al cor de Berlanga. Més de 40 anys després, el director encara tornaria a la localitat del Baix Maestrat per a rodar la seua última pel·lícula, París-Tombuctú (1999), considerada el seu testament cinematogràfic.

Ara pots recórrer la Ruta Berlanga amb Hu Zhao i conéixer més gent, costums i localitats, com Godella i Benicarló, relacionades amb el cine del mestre valencià. Ho tens tot en Loving Comunitat Valenciana.