Directes
Ara en la televisió
EN DIRECTE
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR

Més de 1.500 alumnes de diversos instituts canten i ballen junts en el concert de Com Sona l’ESO

Dos professors de música ens expliquen en què consisteix esta experiència única que podrem veure diumenge en À Punt

Dos professors de música ens conten què és Com sona l'ESO

1.600 alumnes de l’ESO d'instituts de la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears canten i ballen junts damunt de l’escenari en una actuació anual. El projecte, una festa de la música i de la convivència, es diu Com Sona l’ESO i enguany, per a celebrar els 25 anys, han escollit un marc d’excepció: Altea.

En Som de casa, Josep Alcover i Elena Llopis, professors de música i organitzadors de Com Sona l’ESO, expliquen com es pot dur a terme un projecte d’estes proporcions. “És un treball de tot un any”, assegura Josep. “Ja estem en marxa per a arribar al concert final de l’any pròxim: hem de compondre l’obra, preparar els materials, buscar el lloc per a fer la trobada… Treballem tot l'any”.

Les cares de felicitat i els plors d’emoció que podem veure en tants participants durant el concert transmeten tanta energia com la mateixa música. “En el concert ploren d’alegria, però també de tristor, perquè intueixen el final d’una experiència inoblidable”, apunta Elena.

L’alumnat prepara l’obra escollida, cant i coreografia, durant tot el curs, a l’aula de música però, com explica el professor, és en el concert quan tota esta faena pren sentit. “Per a ells és molt intens, perquè és un festival on ells són els protagonistes, es transformen en autèntics artistes i entenen el que suposa per a actors, actrius i músics desenvolupar tot un projecte i arribar a oferir-ho al públic”.

Imatges de la trobada Com sona l'ESO 2024 a Altea

La logística és una part importantíssima, perquè el que es busca és que durant tres dies els adolescents convisquen, canten, ballen i es divertisquen junts, en una gran acampada a la ciutat escollida per a la trobada. “Són tres dies de música, música i música, de dansa i de viure al màxim”, assegura Josep. “Passem el dia assajant i a la nit els muntem concerts de música en directe per a ells i també els donem l’oportunitat d’actuar, amb un escenari on puguen tocar els diversos grups que tenen als instituts o, simplement, on la gent a qui li agrade cantar o ballar puga actuar pels seus companys”.

També es busca mobilitzar la complicitat de la població que acull la trobada. “El primer dia, quan arribem, de seguida ens n’anem a una plaça gran del poble i ens posem a ballar danses, que també hem preparat a les aules, perquè es produïsca una germanor des del primer moment, no només entre ells, sinó també amb la gent de la població”, explica Elena. “És una forma de presentar-nos i a partir d’ací tot va in crescendo, com diem en música”.

La població triada en l’edició número 25 ha sigut Altea. “És un lloc molt especial, perquè la gent té una forma molt especial de viure estes propostes culturals”, assegura Josep. “Si a això li sumem les infraestructures que tenen, la mar, el mateix lloc… és l’embolcall perfecte per a l’experiència que volem que visca l’alumnat”.

Quin repertori treballa Com sona l'ESO?

Pel que fa al repertori, des de fa uns anys l’obra es crea a posta per a Com Sona l’ESO, i així poden tractar temes que interessen l’alumnat. “Hem arribat a tractar temàtiques com el medi ambient, i les diverses relacions que hi pot haver entre els adolescents, i hem utilitzat recursos com la filosofia, per exemple”, ens conta Elena. “La temàtica d’enguany era un poc diferent, perquè tot el cor interpretava el paper d’un únic comediant que vol riure, que vol passar-ho bé mentre va generant l’obra, però alhora, com que és adolescent, ha de combinar-ho amb els seus problemes personals, i aleshores en l’obra s’intercalen cançons, que seria la part interpretada pel comediant, amb els pensaments, que és la part on l’adolescent pensa què fa ací, si està fent el ridícul, si no hi deuria d’estar, però que ha de dissimular i continuar, de manera que l’obra és molt xula, perquè combina les dos coses”.

Per al públic, l’experiència també és molt impactant. “Veure en directe 1.600 persones que canten i ballen coreografiats al mateix temps és molt potent”, assegura Josep. “Però si, a més, li sumes que són adolescents i que s’han cregut allò que fan, encara ho és més”.

El gran públic tindrà l’ocasió de comprovar tota esta energia que emanava el passat mes de maig de l’escenari de Com Sona l’ESO, diumenge a les 23:30 hores, quan À Punt emetrà la gravació del concert, després de la final de la segona edició de FesTalent. “Serà molt emocionant tornar a veure'l”, assegura Josep. “I veure'l a l’aula amb l’alumnat ens farà tornar a plorar, segur!”

Imatges del concert Com sona l'ESO 2024 a Altea

Per si després de veure la retransmissió d’À Punt, hi ha més instituts que volen unir-se a l’edició de l’any pròxim, els professors recorden que és un projecte obert a tot l’alumnat de l’ensenyament públic i que no diuen que no a ningú, amb l’única limitació que suposa no superar els 1.600 participants, per raons d’aforament.

“S’ha fet molt gran!”, destaca Elena, que assegura que la convivència amb els alumnes durant la trobada fa canviar la manera de relacionar-se amb ells a l’institut. “Creues mirades amb ells per les escales i hi ha un feeling diferent”. Cal dir que, encara que, quan comencen a treballar l’obra, els professors són els que coordinen, segons avancen els assajos, s’acosten els uns als altres i les diferències s’esborren. “Al final compartim l’escenari de tu a tu, tots al mateix nivell”, diu Josep. “Ja no hi ha profes i alumnes: som tots iguals, i això transforma!”.

I no només es transforma la relació professor-alumne, sinó també la relació entre el mateix alumnat. “És màgic veure com els alumnes que ja han participat en alguna edició anterior intenten contagiar l’entusiasme als alumnes que ho viuen per primera vegada”, destaca Elena, i ho vincula amb la responsabilitat: els veterans saben que els nous no es poden ni imaginar tot el que trobaran compartint música.

També et pot interessar