Pep Barea, llaurador: “Falta un mercat de fruita de segona qualitat que done eixida a les peces amb defecte”
L'agricultor ha explicat en la sèrie documental 'Qué comemos' que els consumidors rebutgem la fruita i verdura amb defecte "per falta d’informació"
Què respondries a la pregunta de si la bellesa té sabor? Si la teua resposta és no, per què els consumidors —pràcticament la majoria— sols busquem la fruita i verdura quasi perfecta, visualment bonica, sense taques o defectes? Cal reflexionar al respecte, perquè el nostre comportament condiciona la distribució i ofega els productors menuts. Un dels afectats, el llaurador Pep Barea, ho explica molt bé al documental Qué comemos, a À Punt.
“En les meues xarxes socials intente contar el dia a dia del meu treball en el camp i explique quan sorgeix algun problema, perquè la gent sàpiga el que ens passa i per a donar-li visualització al camp”. Només a Espanya es calcula que el desaprofitament en el sector primari està entorn del 9%.
Pep no podria viure sense anar al camp. És la seua manera de viure i també el que més li agrada. Segons ell afirma, “en este territori el producte rebutjat afecta un 10% de la producció total. El mercat rebutja el producte per falta d’informació. La fruita té un defecte en la pell i el mercat no la vol”.
La bellesa no té sabor
Com apunta Laura Cristobal, la directora general d’EfeAgro: "Estem convertint-nos en uns consumidors que interpreten que si el producte és bonic és comestible, quan les fruites lletges i les verdures lletges són igual de comestibles que les altres".
Pep porta molt malament esta situació, en gran part provocada per la ignorància del consumidor i després incrementada per la cadena del sector. “Em fa mal. És un dolor intern veure que el que estàs produint és de la mateixa qualitat i al final acaba al fem”. Un 35% de les fruites i hortalisses que es cullen no arriben mai al mercat per tindre un aspecte deslluït. Però quina és l'alternativa”. Pep ho té clar. “La solució és fer un mercat de segona qualitat i que la fruita puga eixir a la venda i el consumidor podria apreciar que eixa fruita és igual de bona".
Estem convertint-nos en uns consumidors que interpreten que si es bonic el producte és comestible, quan les fruites lletges i les verdures lletges són igual de comestibles que les altres.
El missatge de Pep a totes les persones que mengem fruita i verdura és clar: “M'agradaria que la gent quan comprara fruita no la rebutjara sols pel fet que la peça tinga una ferida en la pell, perquè al final eixa fruita és igual de bona”. La gent ha de valorar l’esforç que fa el llaurador i que eixa fruita s’aprofite".
Ací pots veure el programa sencer:
