Sole Giménez: "Participant en el documental, m’he adonat de com d'afortunada soc per haver-me pogut dedicar a la música"

À Punt estrena Sole Giménez. Alma de blues, un documental que recorre la trajectòria de la cantant valenciana, una de les veus femenines més reconegudes del panorama musical espanyol, a partir del concert amb què va celebrar el 2023, els quaranta anys en el món de la música. Un concert on repassava els temes més celebrats de la seua època com a veu de Presuntos Implicados i també altres que la cantant i compositora ha interpretat en la seua trajectòria en solitari. Des de Canàries, on es troba participant en un festival amb la Sedajazz de les Palmes de Gran Canària, com a part de les col·laboracions que fa periòdicament amb big bands de l’entorn de Sedajazz, Sole Giménez connecta amb Som de casa per a presentar-nos-el.

La cantant es mostra molt emocionada i il·lusionada amb l’estrena del documental: “Vaig tindre l’ocasió de veure'l en la preestrena que es va fer i, encara que em pugen els colors, perquè em fa molt pudor, em sembla preciós”.

Sole no havia pogut veure el documental al complet, només alguns fragments i confessa que estava nerviosa, però en veure la reacció del públic es va sentir molt feliç. “La veritat és que hi havia molts amics i gent de la productora, perquè va ser un acte en petit comité, i em vaig sentir molt estimada”, confessa. “Ara estic desitjant que el documental arribe al gran públic, per a veure quins comentaris fan”.

Sobre el títol del documental, Alma de blues, referència a una de les cançons mítiques que identifiquen immediatament la cantant en l’època de Presuntos Implicados, Sole reconeix que no va ser una decisió seua, però que li sembla molt adequada. “El documental l'ha fet la productora i, encara que jo hi he intervingut de molt bona gana, evidentment, perquè me feia molta il·lusió, en realitat hi he intervingut poc”, explica. “El títol el van decidir ells i a mi em va semblar preciós, perquè em recorda, no només la cançó, sinó una època molt bonica també. Per tant, ha sigut una decisió molt encertada, però seua”.

El documental conta la història dels quaranta anys de trajectòria de Sole Giménez, amb les seues llums i les seues ombres. A més del títol, assegura que els autors del documental són els que han decidit com fer-lo, els que han fet les entrevistes i el muntatge… “Per això deia que jo hi he intervingut poc”, puntualitza la cantant: “He estat en les entrevistes, clar, i he ajudat a decidir qui hi participaria, perquè hi ha molts amics que hi han volgut estar”.

Sole assegura que el documental permetrà conéixer millor a la persona que hi ha darrere del personatge. El fil conductor és el concert amb què va celebrar els quaranta anys de carrera al Palau de les Arts de València, concert que també podrem veure en acabar el documental, per la televisió d’À Punt. “Va ser un concert brutal”, recorda la cantant, “perquè va significar tornar a tocar de nou en un lloc magnífic, un repertori que feia molt de temps que jo no tocava; perquè teníem convidats d’absolut luxe, com Joan Manuel Serrat, que acabava de deixar els escenaris i s’hi va pujar de nou per a tocar amb nosaltres; com Miguel Poveda, com Antonio José o com la meua xiqueta, la meua Alba, que cantar amb ella va ser també preciós; per la banda, pel públic, sobretot pel públic… Aquell concert va ser dels més bonics de la meua vida!”

Quin és el millor record de la seua carrera?

Dels quaranta anys de carrera de Sole Giménez, 23 han transcorregut com a membre de Presuntos Implicados. Fer-li escollir un record d’aquella època és, sense dubte, molt difícil. “D’aquella època em quede amb el millor, que va ser descobrir un so, un tipus de música i de cançons que van connectar amb el públic”, assegura Sole. “La gent continua demostrant que segueix unida a aquelles cançons i això és el més bonic que m’ha pogut passar”.

Fent memòria de la seua trajectòria en conjunt, com a membre d’un dels grups més icònics de la història musical espanyola i també com a solista, Sole Giménez no pot sinó admetre que ha tingut una bona vida. “Quan ja tens una edat i arriba el moment de mirar cap arrere, t'adones de la sort que has tingut per poder-te dedicar al que més t'agrada en la vida”, reconeix la cantant. “Malgrat que les coses en el camí del dia a dia no són fàcils, sobretot en el món de la música, on hi ha moltes entropessades i moltes amargures, després ho poses tot damunt de la taula i et quedes amb les coses bones. I m’he adonat de com d'afortunada soc i com d'agraïda estic”.

Precisament en relació amb el documental, Sole confessa que només pot sentir agraïment per tota la gent que hi ha participat i per l'estima que li arriba dels grans amics i grans artistes que són.