De la Vila Joiosa i els problemes de Neró amb les entregues de menjar per encàrrec

Vestits antics recreats amb la màxima fidelitat, peces arqueològiques úniques, tresors recuperats de tombes antigues... Entrar al Vila Museu és veure eixir la història dels llibres i cobrar forma i color davant els ulls. El passat de la ciutat, capital històrica de la comarca, és llarg i ric i ha deixat la seua empremta. La Vila Joiosa va ser una de les huit colònies fenícies a la península, com posa en relleu una espectacular col·lecció de joies d'or. També la col·lecció més gran d'Espanya de peces egípcies, que els fenicis s'emportaren des de les terres dels faraons cap a les nostres, i amb les quals vulgueren ser soterrats, com explica Antonio Espinosa, director del Vila Museu.

Els fenicis eren grans comerciants, però els romans no es quedaren arrere. És precisament un mercant romà naufragat, en concret una corbeta, l'origen de la col·lecció que més atrau la curiositat del públic del museu. La troballa és ja part de la història de l'arqueologia espanyola. Els submarinistes esportius Antoine Ferrer i Pepe Bou es trobaven fent immersions a vora 1.000 metres de la costa, a la recerca de barquetes de pescadors afonades, quan el vent va començar a bufar i els va espentar uns metres més enllà del punt on havien localitzat un objectiu, arrossegant l'àncora pel fons marí. Quan van tractar d'hissar-la per a tornar a navegar, s'adonaren que s'havia enganxat en un objecte desconegut. Decidiren fer una immersió allí mateix per a alliberar-la i descobriren, a uns 25 metres de profunditat, el que semblava una muntanyeta d'àmfores antigues. Però la visibilitat no era bona aquell dia i van haver de baixar diferents vegades per a confirmar el descobriment. Finalment van notificar-ho a les autoritats i al Vila Museu, que hi va enviar una expedició. Ací pots escoltar com recordava la troballa Antoine Ferrer mateix, en Bona vesprada.

Davall de les primeres àmfores, van trobar el derelicte d'una corbeta mercant romana de 12 metres de mànega i 30 d'eslora, el que constitueix en l'actualitat el principal jaciment d'una nau romana en excavació de tot el Mediterrani. La mercaderia que portava es compon d'unes 4.000 àmfores, de les quals el museu n'ha recuperat unes 500, i també un carregament de lingots de plom. Gràcies a la inscripció "Imperator Germanicus Augustus", que es pot llegir encara en aquests lingots, els experts han deduït que el vaixell data del segle I i que pertanyia a algun dels emperadors que ostentaven l'honor d'haver guanyat batalles a Germània. El tipus de mercaderia ha permés elaborar una teoria al respecte.

Un naufragi del segle I

Cada àmfora contenia uns 40 quilos de garum, una salsa de peix molt usada com a condiment en la cuina romana, però també com a medicament, cosmètic i fins i tot afrodisíac. Com que les costes de la península Ibèrica eren els principals caladors de pesca per als romans, les principals factories de garum de l'imperi es trobaven en terres hispàniques i, sobretot, a les de la província romana de la Bètica. És molt probable que el vaixell haguera salpat d'algun dels ports del sud de la Península amb destinació Roma, però un carregament d'aquesta magnitud només podia haver-se'l permés una persona realment poderosa. A Roma no tot el món podia encarregar 4.000 àmfores de garum per a amanir el sopar.

D'altra banda, els lingots de plom tenen marcat el seu pes, 219 lliures romanes, uns 65 quilos actuals, el que els converteix en els lingots més grans de l'Imperi Romà. El seu origen pot trobar-se en les mines de Sierra Morena i la seua destinació haguera sigut, si haguera aconseguit arribar a Roma, una construcció molt luxosa, amb una important instal·lació de canonades per a banys, fonts i piscines, com ara la Domus Aurea, el famós palau de Neró. Per això, els experts s'inclinen a pensar que el vaixell podria haver-se afonat entre l'any 66 i 68, mentre portava un carregament per a aquest emperador. La hipòtesi és que el va sorprendre una tempesta durant la travessia des del sud de la Península fins a Roma, probablement prop de les illes Balears, i va naufragar quan es dirigia cap a la costa per a refugiar-se, possiblement a Alonis (o Allon), una antiga fundació massaliota que continuava habitada en època romana, avantpassada de l'actual Vila Joiosa.

Al Vila Museu restauren les àmfores, les dessalen i les preparen per al seu estudi i exhibició. A més, al derelicte han trobat quadernes de fusta i molts claus usats en l'estructura del vaixell, i fins i tot la clau del rebost, on es guardava el menjar de la tripulació. Segurament no estaven autoritzats a tastar el garum que duien al celler, però qui podia sospitar que finalment no seria ni per a ells ni per a l'emperador i que acabaria tornant als peixos el que era dels peixos? Al vaixell també han trobat sarments de raïm, que era el material que s'usava per a protegir les mercaderies durant el viatge marítim, com si fora el plàstic de bambolles en l'actualitat. Així ho explica el personal del Vila Museu a un Xavi Castillo posseït per l'esperit de Neró, en Trau la llengua.

El personal del museu prepara tot el material per a poder exhibir-lo al públic, però es calcula que encara queda un 90% per rescatar i investigar. A més, el projecte Bou Ferrer preveu la possibilitat que submarinistes recreatius amb certa experiència també puguen visitar aquest jaciment que roman davall les aigües, si reuneixen un mínim d'immersions prèvies. Per mar o per terra, si t'apassiona la història, et recomanem visitar els tresors de la Vila Joiosa.