La xaranga Els Tocaets guanya el X Concurs Nacional de Xarangues a Poza de la Sal
Una de les coses que distingeix l'agrupació és que la major part de les peces del repertori són arranjaments fets per ells
La xaranga Els Tocaets ha guanyat el X Concurs Nacional de Xarangues, celebrat a Poza de la Sal (Burgos). En Som de casa han rebut els guanyadors, com no podia ser d’una altra manera, al compàs de la seua música: una versió pròpia del famós tema "Mediterrània", de La Fúmiga.
“Normalment, Pablo, que és trombonista, és qui ens fa els arranjaments”, explica Raúl Cifre, un dels membres de l’agrupació. “Així és que la major part del repertori és nostre i pensem que esta és una de les coses que ens dona un toc de distinció i de qualitat”.
En una trajectòria de dotze anys, no és la primera vegada que Els Tocaets guanyen un concurs, però reconeixen que este els ha fet una il·lusió especial, ja que és un concurs nacional on només participa una xaranga de cada comunitat autònoma i sembla una espècie de Festival d’Eurovisió, però en versió xaranga. “On anem, triomfem!”, comenta un altre dels membres, Julio Rodríguez, amb un somriure. “Ha sigut una experiència superbona, un autèntic festival!”.
A més del premi a la millor xaranga, s’han endut el premi del públic. Entre les coses que pensen que ha valorat el jurat es troben la sonoritat de la xaranga, l’afinació, la coreografia i el feedback amb el públic. “Al cap i a la fi, l’animació és el més important d’una xaranga”, recorda Raúl.
Els Tocaets fa de tot: reggaeton, rap, blues… “La idea és tocar tots els gèneres, perquè tot el món puga disfrutar”, expliquen els membres. Són de diferents municipis, i s’han de coordinar bé a l’hora d’assajar. Per a preparar el concurs, tot i que la majoria són músics professionals, han hagut d’assajar dos dies a la setmana fins a Falles, i quatre dies a la setmana des de després de Falles.
L’origen de la xaranga es remunta a un dinar de la banda de Catarroja, a la qual pertanyia Julio, alma mater d'Els Tocaets. “Havíem comptat amb Raúl perquè anàvem a un certamen i jo el coneixia del conservatori”, explica Julio. “Durant el dinar, vam començar a parlar que podíem fer una xaranga amb gent que coneixíem: jo conec a este i l’altre deia 'Jo conec a un altre…'. I així van nàixer Els Tocaets”.
Respecte del nom, confessen que als xiquets els expliquen que ve del fet de tocar els instruments, i així amaguen la referència a les begudes tocaetes de qualsevol beguda espirituosa…
Però en una xaranga tots tenen assignades funcions: per exemple, Els Tocaets deleguen les coreografies en Borja, i l’ús del megàfon en Raúl, un saxofonista que té bons pulmons per a tot. Respecte de la participació de dones, admeten que no hi estan tancats, però de moment no se n’ha animat cap a convertir-se en una tocaeta.
Si hagueren de triar una cançó per a assegurar l’èxit en una actuació, no dubten ni un segon: "Amapola". “És una versió animaeta i allí on anem ens demanen "Amapola", en qualsevol cas”, assegura Julio. Davant de la pregunta de si hi haurà una adaptació de "Zorra", de Nebulossa, la resposta és només un "potser"… “Procurem estar pendents de les modes, però preferim tocar més la música que ens agrada a nosaltres i intentar que li agrade a la gent també”, explica Julio. “En general, el nostre repertori és un mix, però ara s’estila el pop-rock dels anys 2000, i la gent demana coses com El Sueño de Morfeo, La Oreja de Van Gogh, Amaral, El Canto del Loco…”.
Com a propina, ens ofereixen "Last dance", el tema amb què van guanyar el títol de millor xaranga d’Espanya a Burgos.
