L'equip desplegat d'À Punt a la festa de la Magdalena ha comprovat de primera mà com és una jornada dins d'un carro engalanat de les festes. A més a més, hem participat de la celebració dels vint anys de la colla La Petaca. Com explica Elena, una de les integrants de la colla, passen les festes "tot el dia al carro". Esta colla, que és molt activa a les xarxes socials, de sempre ha participat en els principals actes festius. Hem comprovat que per a la celebració, la colla La Petaca de Castelló el que necessita és un bon pernil, formatge, llonganissa i una bona coca fullada de la panaderia Silverio de Borriol. La colla també té Ramón, un bon tallador de pernil, i Carmen, que si destaca per alguna cosa és perquè no li agrada el formatge.

Per a saber com s’ha de cuinar una paella de premi a Castelló, podem apropar-nos a la plaça del Segon Molí. Ací se celebra el XXXIV Concurs de Paelles Intercolles per les festes de la Magdalena del 2025, en el qual participen més de 127 colles. Fins allí s’ha desplaçat l'equip de ‘Fas festa’ d'À Punt per a conéixer les claus del millor arròs de Castelló. Els ingredients clau per a Xelo, cuinera premiada del concurs, són conill, pollastre i… “A Castelló, costella. Sé que a València no en posen, però ací... una paella a Castelló és el millor, que ja ho diu la cançó, un

À Punt estrena el programa Emergències , un nou espai que mostra el treball frenètic de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i dels serveis d’emergències sanitàries a la Comunitat Valenciana. La sèrie consta de deu capítols amb una durada aproximada de seixanta minuts cadascun, que també estaran disponibles a la carta en el web d’À Punt. Amb este treball es pot viure en primera persona com és la faena diària dels agents, els bombers i els sanitaris. L'equip d'Emergències es fica en la seua pell. I no només s'aborda la seua tasca, també qui són estes dones i homes més enllà de l’uniforme. Per a la qual cosa s'han integrat equips de televisió en les diferents unitats. El fet que mostren la realitat del carrer tal com és, sense guió, dels diferents protagonistes dels policies nacionals, guàrdies civils, agents de Vigilància Duanera, bombers, equips sanitaris, entre altres, ha fet que durant les gravacions s'hagen viscut moments delicats, crítics, fins i tot, perillosos.

Fem una ullada als registres meteorològics d’Aemet per a analitzar el percentatge de dies de pluja apreciable a València del 15 al 19 de març del 1938 a 2022. Al voltant del 50% d’estos dies de març no hi ha hagut cap dia de pluja. Mentre que en un 30% hi ha hagut només un dia de pluja, i en un 13%, dos dies de pluja. Sembla que enguany estarem en el grup dels anys amb més dies de pluja en Falles; però, en tot cas, no serà com el 2022, que va ploure pràcticament tots els dies de Falles, ha explicat Victòria Rosselló, cap del departament de Meteorologia d'À Punt.

El grup de veïns afectat explica l’última hora d’esta estafa a l’equip del Bon dia, Comunitat Valenciana

Convidades de luxe el dia que hem inaugurat el piset d’À Punt a la plaça de l’Ajuntament de València. Berta Peiró i Lucía García conversen amb Ferran Cano i Àlex Blanquer minuts abans d’entonar el primer "senyor pirotècnic" de les Falles d’enguany.

El llargmetratge documental, amb la participació d’À Punt Mèdia, és la primera aproximació cinematogràfica al col·lectiu d'artistes plàstics

La versió de Kike Soriano d'"El faller", del mestre Serrano, va ser el moment més emotiu de la nit de la Crida i un dels que més interés ha suscitat després en les xarxes socials.

'Las pelotaris 1926', van ser jugadores de frontó que entre els anys 30 i 50 causaven sensació a Madrid, Barcelona, Mèxic i les Filipines.

El documental al voltant els 25 anys del Circuit de Xest que ha estrenat À Punt també ens mostra la importància del bressol de campions del Circuit Ricardo Tormo que va crear el 1999. Perquè l'arribada del circuit a la Comunitat Valenciana, a més de portar a casa els principals esdeveniments del motor, també va suposar l'inici d'este projecte per als menuts, un projecte fonamental en el futur del motociclisme mundial. Com diu Jorge Martínez Aspar en el documental: "La Cuna de campeones del circuit Ricardo Tormo és un exemple brutal de l'abans i el després de l'existència del circuit. La primera fornada, amb Barberá, Faubel, Gadea, Nico Terol, qui encara recorde amb deu anys quan venia a rodar...". Escolta en el documental el que diuen Nico Terol, campió del món 125cc, i Héctor Faubel, subcampió del món 250 cc. Sent com parlen de l'escola Cuna de campeones, que els ha permés convertir en realitat el seus somnis de menuts, com diu Faubel, "des d'una competició molt sana". Segons Aspar caldria recuperar-la.

En moltes famílies valencianes el dia de Nadal triomfa el putxero com a plat principal. És una de les tradicions valencianes més arrelades. La cuina de Morera ha volgut homenatjar el putxero dels pobles de l’interior, de localitats com Setaigües. Pren nota dels ingredients i de com elaborar este saborós plat, senzill, energètic que fa tanta festa com tindre al davant una bona paella.

El periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró analitzen l’orografia del riu Magre per tal d’aprofundir en els factors que van provocar el desbordament el fatídic 29 d’octubre. En esta primera part del reportatge recorrerem el riu des de la part més elevada, a Utiel.

L''Arundo donax', més coneguda com la canya comuna és una de les pitjors espècies invasores a tot el món. El corrent de l’aigua durant la DANA les va arrancar i arrossegar pertot arreu. L'equip de 'La via verda' ha parlat amb Pepe Carbonell, secretari tècnic de COIAL (Col·legi oficial d'enginyers tècnics del llevant), per tal de conéixer com pot amenaçar els nostres ecosistemes. El problema d'estes canyes és que quan s'acumulen, creen una espècie de teixit equivalent a un tap. Formen estructures molt estables, per la qual cosa s'han utilitzat molt en l'agricultura, per exemple per a les tomaqueres, també als forjats de les vivendes i en el món de l'artesania per a fer cistelles. Abans se'n feia ús, però ara no tant, raó per la qual s'han propagat de manera descontrolada. Pepe Carbonell n'ha explicat les característiques, pel que fa a la reproducció, duresa, resistència i flexibilitat i com que proliferen als barrancs valencians apunta al fet que cal gestionar-les, perquè en cas de riuades no agreugen els problemes. 

Comenius Centre Educatiu és un centre laic, privat, concertat i inclusiu i el seu model de gestió és el cooperatiu. Com ha explicat Anna, una de les tutores, en la sèrie documental Som coop , la senya d'identitat d'este centre és que inclou entre el seu alumnat persones amb necessitats educatives especials. "A diferència d'altres centres, ací este alumnat comparteix aula amb estudiants que no necessiten atencions especials. I com explica Anna, "com que estes persones també aprenen per imitació, avancen molt més que si estigueren en una aula específica". Esta tutora ha explicat que en totes les aules hi ha una o dos persones amb estes necessitats. "Parlem d'alumnes amb autisme, paràlisi cerebral, síndrome de Down...". Al documental també coneixem el treball d'Andrea, professora de llatí i d'Helena. Una altra de les singularitats d'este centre educatiu és que com que es tractar d'una cooperativa, allí el procés natural és arribar a ser sòcia o soci de l'organització. "Ací també pot haver-hi professionals que volen ser docents i no cooperativistes, però els que més càrrega de treball tenen al centre són els cooperativistes", ha explicat Anna.  Som coop és una nova sèrie documental que consta de set capítols, promoguda per Fevecta, realitzada per Barret Cooperativa Valenciana i amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació. El projecte promou el model cooperatiu en el marc de València, Capital Espanyola de l’Economia Social. 

À Punt estrena el pròxim diumenge 3 de novembre a les 22:00 h la sèrie ‘Dieciocho’, que s'emetrà setmanalment amb un doble capítol. Es tracta d’una sèrie intimista que aborda els somnis, els prejuís i la soledat dels joves protagonistes mentre descobreixen el primer amor.

Per què el sucre és tan addictiu? Podem viure sense ell?

Les repassem amb Javi Miró, de l'equip d'À Punt Oratge en

Ser veremadors i veremadores per un dia ja és possible. Dona igual l'edat. A la cooperativa de Viver organitzen des de fa sis anys una iniciativa atractiva i molt popular: ofereixen a les famílies l'experiència de veremar. Els participants poden collir raïm i aprendre ‘in situ’ com es fa tot el procés de producció del vi. La millor manera per a poder valorar el treball al camp i a la cooperativa. Escoltem Fernando Marco Peñarrocha, director gerent de la cooperativa; i Cati Corell, directora de producte, envoltats dels participants.

José Navarro, usuari de l'associació PODEM, ha contat a l'equip de 'La via verda' com de content i a gust està amb la seua faena a l'associació. Com ell diu, "la recollida per a mi es fantàstica". L'Ajuntament de Llíria i l'associació de persones amb discapacitat Podem han posat en marxa una iniciativa de recollida de fem orgànic porta a porta. I no sols això, al fem arreplegat després li donen un valor: es convertirà en compost, que de nou reutilitzaran els veïns i també l'ajuntament per als parcs i jardins de la localitat. David León, president de l'associació Podem, explica este projecte pilot. Un projecte important per tractar-se d'una manera alternativa de tractar els residus orgànics domèstics. El futur del projecte ara està en mans de la resposta i col·laboració dels ciutadans de Llíria. Els acompanyem en una jornada de treball.

Carla és una jove de Xàtiva a qui li van amputar les extremitats a causa d'un bacteri. Ara, esta xativina de 26 anys intenta reprendre la seua vida amb les primeres pròtesis provisionals amb les quals ha començat a caminar. En una entrevista en #BonDiaCV, ha mostrat agraïment a les persones del seu voltant que l'han acompanyada en aquest procés. Ha tingut paraules de gratitud especialment per a l'Hospital la Fe de València i l'Hospital de Xàtiva, per haver adaptat el procés i la rehabilitació a les seues necessitats: “Són un equip meravellós”.