Les bambuneres d'Alcoi, protagonistes de la primera vaga de la postguerra

Les bambuneres eren xiquetes de 14 anys que sense quasi saber escriure ni llegir entraven a treballar als tallers de Papeleras Reunidas SA. Eren en total 800, i conformaven el col·lectiu de treballadores més important que hi havia a Alcoi. I un bon dia de 1945 es van rebel·lar, concretament un 25 d'octubre. Es van encreuar de braços a la fàbrica on elaboraven els llibrets de paper de fumar Bambú. Aquelles joves van protagonitzar la que és considerada una de les primeres vagues de la postguerra a la Comunitat Valenciana i probablement també de l'Espanya franquista.

La seua lluita va permetre a les noves generacions millorar les seues condicions laborals. Algunes d'aquelles dones han explicat al programa 'Valentes' d'À Punt Mèdia que les bambuneres "cobràvem poquet i volíem que ens apujaren el jornal". Pepa Richart, Mercedes Abad, Pepa Soler eren xiquetes de 14 anys quan van entrar a treballar. Com elles mateixes han contat: "a les xiquetes de 16 anys no les admetien".

Les bambuneres van ser pioneres a reivindicar les huit hores laborals. Amb el temps, a més de treballadores, també van ser mares. La seua lluita va travessar fronteres i van ser conegudes a altres països d'Europa, com ara Alemanya.

La vaga de les xiquetes d'Alcoi va ser abans de la coneguda vaga del 1968, promoguda per les costureres del Regne Unit que treballaven en Ford, on demanaven igualtat salarial i que va aconseguir l'aprovació de la Llei d'igualtat salarial del 1970.