L'anècdota de com un veí de Massamagrell va batejar un carrer de Madrid amb el seu nom
En ‘Les notícies del matí’ descobrim l’avinguda Ricardo Ortiz, a Madrid, un carrer que porta el nom del valencià Ricardo Ortiz des de 1937
Com cada últim divendres de mes, els companys del departament de documentació de la radiotelevisió valenciana, desempolseguen, en la secció "Obrim l’Arxiu", autèntics tresors del servei de documentació de radiotelevisió valenciana. Un arxiu que recull bona part de la vida dels valencians i valencianes en les darreres dècades i gràcies al qual mantenim viva la nostra memòria col·lectiva.
Aquest divendres en "Obrim l'arxiu" tractem un fet ben curiós: l'explicació de per què un carrer de Madrid té origen valencià. Un carrer que ara s'ha convertit en avinguda i que en concret porta el nom d’un veí de Massamagrell. El carrer es diu Ricardo Ortiz i té el seu origen en l’any 1937.
En paraules del documentalista Vicent Climent, Ricardo Ortiz no va ser cap polític ni pintor ni escriptor. Era un veí de Massamagrell que el 1937, fa 86 anys, estava fent la mili a Madrid. Amb un amic, va pactar una cita amb dues joves i van quedar en un carrer situat molt prop de la plaça de bous de la ciutat. Un carrer tan nou que l’any 1937 no tenia cap denominació. Ricardo Ortiz, decidit va agafar un clarió i va escriure el seu nom a la paret. “Així és com Ricardo, amb un clarió, solucionava el problema de la domiciliació”, explica Climent. I afig: “El més curiós és que tot i que a Madrid ningú coneix Ricardo Ortiz, després de molts anys d’aquella anècdota, el carrer continua anomenant-se de la mateixa manera".
"A Madrid ningú coneix Antonio Ortiz, però després de molts anys d’aquella anècdota, el carrer continua anomenant-se de la mateixa manera"
Les notícies del matí ha recuperat la notícia dels serveis informatius que recull aquesta curiosa història. Es va emetre en el programa Punt de mira, presentat per Josep Àngel Ponsoda, el 5 de desembre del 2001 i podem escoltar el protagonista d’aquesta anècdota que amb 87 anys recordava amb exactitud el moment en què va batejar aquell carrer madrileny, reconvertit amb el temps en una avinguda.
La història d'un carrer d'Argeleta, en homenatge a la devoció de Conchita Julià
La vida està plena d'anècdotes que expliquen el present i parlant de noms de carrer, el documentalista fa un viatge en el temps i ens trasllada a Argeleta, a la comarca de l’Alt Millars. Allà, l’any 2006, Conchita Julià feia 104 anys i es convertia en la més longeva del municipi. Conchita tampoc era cap personalitat famosa, però per la devoció al seu poble fou una dona molt volguda pels veïns. Amb 104 anys, Conchita ens contava que tot i no tindre estudis, s’estimava tant el seu poble que li volgué deixar el seu patrimoni i va donar a Argeleta 600.000 euros per a restaurar l’església de Santa Anna i la plaça que l’allotja. L’Ajuntament i els veïns li volgueren agrair la donació amb un carrer i un bust que la recordarà eternament. Si viatgem a Argeleta trobarem el seu carrer en homenatge a una dona que sentia autèntica devoció pel poble.
La història de Conchita, ens la contava Nuria Tirado el 8 de maig del 2006, ara fa 17 anys.
Tens tots els continguts de Les notícies del matí al web d'À Punt Mèdia.
