Raphael: "El Festival de Benidorm va ser la meua prova de foc, com a home i com a artista"

Raphael és incombustible... fins i tot en l'hemeroteca, com ho han demostrat aquests materials audiovisuals de l'arxiu de RTVV: el programa Dossiers i Fulles grogues, amb l'entrevista realitzada pel periodista Xavier García del Valle al domicili del cantant. La genuïnitat i autenticitat de l'artista –que ningú ja no posa en dubte– han aconseguit que escoltar una entrevista seua de fa ara exactament trenta anys tinga la mateixa frescor i actualitat que si li l'hagueren feta aquests dies.

El denominador comú d'aquell 1992 i el d'aquest gener de 2022 és que torna el mític festival musical de Benidorm. El 1992, anomenat Festival Internacional de la Cançó de Benidorm; en l'actualitat batejat, com a Benidorm Fest. I si el 1992 es parlava de la "tornada del festival" era perquè des dels inicis, l'any 1959, l'event va intercalar períodes d'inactivitat (1979, 1984 i 1986-1992) i altres d'activitat (1959-1971, 1972-1985, 1993-2006). Va ser el 2006, amb l'edició 39, quan va deixar de celebrar-se per falta d'interés del públic. I així fins al 2022.

Aquest festival va servir de plataforma de cantants com Raphael (guanyador el 1962) i Julio Iglesias (guanyador el 1968). I actualment persegueix els mateixos objectius: llançar artistes que comencen. Un festival que arrossega molta història.

Un festival que ha fet història

El festival s'estrena en els anys seixanta, en un moment en què Espanya lluita per deixar de ser "rural i decimonònica", segons les veus expertes consultades aquells anys. Corrien anys on directors de fotografia de renom internacional naturals de la Marina Alta, com és el cas de John Cabrera, convencen directors de cine com Anthony Mann i Nicholas Ray per a rodar a la Comunitat Valenciana pel·lícules com El Cid, a Peníscola, i altres també molt conegudes, com ara Cinquanta-cinc dies a Pequín i La caiguda de l'Imperi romà, en diversos punts d'Espanya.

La cançó "El telegrama" va ser la guanyadora del primer Festival de Benidorm, el 1959. Una cançó que va acabar en boca de tots a finals de la dècada dels cinquanta i que, el 2022, aquests dies encara sabria taral·lejar algú.

El començament dels seixanta eren els anys en què la televisió arribava a les llars, per a quedar-se. Eren també els anys del boom turístic i de la devaluació de la pesseta –que va propiciar l'arribada de turistes europeus–. També uns anys en què les autoritats treballaven la imatge internacional i la promoció del turisme. Un exemple curiós d'aquest promoció la trobem en el programa Fulles grogues: "Balada d'una nit de Benidorm", que arreplega les imatges d'una família que arriba des de Lapònia a Benidorm, convidada per l'alcalde de la ciutat.

El començament dels seixanta eren també els anys en què la Vespa estava de moda, des que, en acabar la Segona Guerra Mundial, l'empresari italià Piaggio la llançà al mercat com un mitjà de transport còmode, fàcil i econòmic.

La raó de la ph de Raphael

El 1962 un cantant va arribar a Benidorm. Era tan jove que encara vestia pantaló curt, per la qual cosa de mal nom li deien El Niño. El seu nom era Miguel Rafael Martos Sánchez, i venia de Linares. El nom artístic, Raphael, i la raó de ph no era, ni més ni menys, que l'amprava a la seua companyia discogràfica, la Philips. El festival, sense saber-ho, començava a escriure la història de la música espanyola, en ajudar a llançar la carrera del cantant Raphael.

Després de l'èxit de Raphael, sis anys més tard un altre guanyador va reescriure la història del festival. El 1968, un jove cantant desconegut de nom Julio Iglesias va guanyar a Benidorm amb "La vida sigue igual".

Arriben els anys noranta també a Benidorm... i amb la nova dècada també sobrevenen diferents necessitats per al municipi turístic. Els responsables municipals d'aquells anys s'adonen que calia recuperar la marca Benidorm. L'objectiu no era un altre que el de rellançar la popularitat de la ciutat i les seues platges com a lloc de vacances, amb tot el que allò comportava: més edificis, més construccions, més hotels, més negoci i dinamització de l'economia.

Eren anys en què als artistes del festival els anomenaven "representants de la cançó lleugera". I per a triar el guanyador hi havia dos tipus de jurat: el professional –que estava en diferents enclavaments de la REM (Red de Emisoras del Movimiento) per tot Espanya.

Però hi havia un segon jurat, totalment desprofessionalitzat. Per tal d'atraure la premsa internacional així com del conjunt de mitjans de comunicació influents, les persones responsables de l'organització van recórrer als clixés de l'època.

I com ells mateixos explicaven en entrevistes: "Aquest segon jurat busca representar els turistes de Benidorm i les seues diferents nacionalitats. No volem que siguen professionals de la música". Així era com en els anys noranta un jurat integrat majoritàriament per xiques joves franceses, holandeses, alemanyes, etc. eren les que acabaven votant el guanyador.

Suport de Raphael al festival de 1993

Un Raphael de projecció internacional, però que no ha oblidat mai els seus orígens, va voler donar suport al festival de 1993 amb una actuació seua. Era el tercer intent del festival, després dels dos períodes anteriors d'activitat (1959-1971 i 1972-1985), en una època on semblava que el públic havia donat l'esquena a aquestes fórmules. En els noranta els festivals musicals més coneguts havien entrat en crisi: Eurovisió, OTI, Sanremo, Viña del Mar...

Corrien anys, els noranta, en els quals els periodistes es preguntaven davant de la càmera si "encara podrà funcionar un festival de la cançó en un món on la ràdio i la televisió s'han constituït en les principals difusores de temes musicals". Així pensaven el 1992.

Entrevista de Raphael al programa 'Dossiers'

En aquest context i amb l'ànim de donar suport al festival que tornava, l'artista Raphael va concedir una entrevista al programa Dossiers de Canal 9-RTVV: "El Festival de Benidorm va suposar una gran cosa. Va ser la meua prova de foc com a home i com a artista. Dic com a home perquè va ser la primera vegada que jo usava pantalons llargs".

El cantant recorda aquella nit com a "tremendament emocionant. A més, tot el públic estava amb mi. Jo els feia molta gràcia i d'allí va eixir el malnom d'El Niño perquè, si em veien a la platja o pel carrer, jo encara portava pantalons curts. I després, a la nit, aquestes mateixes persones em veien molt seriós, amb pantalons llargs, cantar", va explicar l'artista.

Aquella va ser una nit inoblidable per al xiquet Raphael. "Tinc molts i molt bons records del festival. No m'he oblidat mai". Aquella nit Marisol va ser l'encarregada d'entregar-li el premi i, a més, Raphael va poder cantar amb Los Cinco Latinos, que en aquells anys triomfaven pertot arreu. Encara que, segons confessa Raphael, el premi més gran va ser poder veure en directe cantar Milva, per al Raphael del anys noranta "la millor cantant d'aquests últims quaranta anys".

"És bo que hi haja un festival d'aquesta magnitud, que es torne a fer, però que cuiden a la gent que es tria, perquè hui dia tothom vol cantar i això no pot ser,... perquè tothom no ho fa bé o almenys amb dignitat". Raphael (1992)

Raphael diu que al llarg de la seua trajectòria s'ha inspirat en artistes com Elvis Presley, Carlos Gardel, Adriano Celentano i Édith Piaf. També ha begut de la copla de Juanita Reina i Luisa Ortega, i dels fandangos de Manolo Caracol i Fosforito.

Aquells anys noranta Raphael deia: "És bo que hi haja un festival d'aquesta magnitud, que es torne a fer, que cuiden la gent que es tria, perquè hui dia tothom vol cantar i això no pot ser, no perquè no hi haja lloc per a tothom, sinó perquè tothom no ho fa bé. O almenys amb dignitat". El cantant va voler recordar en l'entrevista d'RTVV que el festival, "més que res", li havia servit per a guanyar confiança amb si mateix, junt amb un altre que va obtindre el 1952, quan ell tenia només nou anys i cantava en un cor: a Salzburg (Àustria) va guanyar el primer premi a la millor veu d'Europa.

A Benidorm el 1962 començava la carrera professional de Raphael. Al cap de tres mesos deixava l'òrbita del festival i ja debutava a l'Olympia de París. Un lloc on l'artista va tornar poc abans de la pandèmia, el març del 2019.

Raphael, des dels seus èxits a Benidorm ja suma més de seixanta anys damunt dels escenaris. I entre les seues fites es troben la de l'any 1969, quan al Madison Square Garden de Nova York va actuar davant de 48.000 persones. I potser, si el criden a Benidorm, tornaria.

Benidorm recupera el festival de la cançó

Al palau d'esports L'Illa de Benidorm el dimecres 26 i el dijous 27 de gener, 14 candidats competiran en les semifinals. Compte arrere per a conéixer el guanyador o la guanyadora del Benidorm Fest 2022, que, a més, representarà Espanya en la 66a edició del Festival d'Eurovisió, a Torí.

El dissabte 29 de gener es donarà a conéixer qui representarà Espanya en el Festival d'Eurovisió. Entre els grups favorits de l'històric festival hi ha el pop feminista de Rigoberta Bandini i el folklore gallec de Tanxugueiras.