Torna a les Useres el pelegrinatge silenciós a Sant Joan del Penyagolosa, amb el seu misticisme i recolliment

S'acosta l'últim divendres d'abril i al poble de les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, després de dos anys sense, torna l'antiga tradició del pelegrinatge a les Useres. Un dels rituals més ancestrals de tota la Comunitat Valenciana, que alguns el daten en l'edat mitjana (segle XV). Tretze homes, el guia i dotze pelegrins, en representació de Jesucrist i els dotze Apòstols —acompanyats per tres cantors, el capellà, el representant de l'Ajuntament, els clavaris, el depositari, les promeses i el grup de les càrregues- inicien una marxa de dos dies pel massís del Penyagolosa.

Es tracta d'un pelegrinatge penitencial amb una única destinació, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Un recorregut que hem pogut veure amb tot detall en el documental de Dossiers de Canal 9 dels anys 90. No se sap molt dels orígens d'aquesta tradició local. Segons informa la pàgina oficial de l'Ajuntament de les Useres, "potser van ser les pestes, els temps de sequeres, les guerres, qualsevol motiu és suficient per a manifestar la fe en Déu, la Mare de Déu i els sants". El ben cert és que és molt apreciada i està ben arrelada, per la qual cosa va ser declarada bé d'interés cultural immaterial (BIC) pel Consell el 2016. Segons les fonts municipals, "amb el cant de l'O Vere Deus els pelegrins demanen per la salut, la pau i la pluja". Així, envoltats de càntics unes vegades i de silenci la major part de la marxa, abandonen el poble passant per damunt d'un enramat d'hedra que els veïns han depositat per a ells.

"Envoltats en una aura de misteri i rigor místic" —com els descriu un dels cantors entrevistat al programa Dossiers— els tretze pelegrins de les Useres travessen 38 quilòmetres de muntanyes. Tot per tal d'arribar a Sant Joan de Penyagolosa. El pelegrí que encapçala la marxa és l'anomenat "guia" i representa Jesucrist. Els altres dotze corresponen als apòstols.

Durant el recorregut, uns cants "antiquíssims" invoquen Déu i animen els pelegrins en els moments més durs del camí. Es tracta d'una tradició ancestral que ni les pluges, la neu ni les guerres han pogut frenar. En canvi, sí que s'hi va imposar la covid-19, per la qual cosa durant els últims dos anys no s'ha pogut mantindre.

Des de les set del matí tot el poble, en peu, engalana els carrers a l'espera de veure passar els pelegrins. Quan el rellotge del campanar marca les huit del matí tots s'assabenten que la missa ha acabat. La comitiva comença a baixar les escales de l'església davall la mirada del públic, que espera contemplar el pas dels pelegrins amb un silenci reverencial. El tram del poble el caminen descalços.

Qui pot ser pelegrí

Els pelegrins han de ser homes nascuts a les Useres o que hi tenen relació directa. Cada any el poble tria els nous pelegrins, que sempre són fills de la casa veïna dels pelegrins de l'any anterior. Entre el guia i els dotze pelegrins van els tres cantors, que porten el crucifix i dos fanals menuts. El cantor major és l'autèntic mestre de cerimònies del pelegrinatge. Els cantors, expliquen els especialistes, són els veritables especialistes del ritual de la processó. Ells són els que van indicant el que s'ha de fer en cada moment.

De manera que quan després d'uns anys els pelegrins tornen a ser-ho, podran rebre les indicacions dels cantors, que ho són durant anys. Darrere d'aquesta comitiva van els clavaris, tres homes amb capa negra. Alguns veïns i veïnes en veure la comitiva s'emocionen i els revifa la fe.

Abans de deixar el poble la comitiva s'acomiada de la Mare de Déu de Loreto i del Crist. Clavaris i pelegrins besen l'empedrat, mentre sona la campana de l'ermita. Els cantors canvien l'O Vere Deus pel cant Regina Coeli.

Es tracta d'un pelegrinatge místic, "no d'una romeria", com va matisar en el documental Dossiers un dels cantors. És un acte de recolliment i silenci. Durant la marxa ningú no pot traspassar els pelegrins ni dirigir-los la paraula.

Precedits d'una colla d'animals, entre mules, ases i cavalls que transporten el menjar i la roba dels pelegrins, cap a les dotze del matí arriben a Sant Miquel de les Torroselles, una ermita fortificada a mitjan camí entre les Useres i Penyagolosa. Curiosos i excursionistes els esperen a l'ermita. A Sant Miquel de les Torroselles descansen i recuperen forces amb un arròs amb bacallà, que els prepara un grup de cuiners.

En reprendre el camí, els cantors inicien els cants a sant Joan, sant Pere i sant Miquel Arcàngel. Aquests cants, com si es tractara d'un mantra, animen a seguir els pelegrins. En arribar a Sant Joan de Penyagolosa, passaran la nit en una cova del santuari. Allí, a l'església del santuari, els pelegrins també passen els rosaris dels seus veïns per la imatge del sant. L'endemà tornaran a les Useres, on ja els esperen els veïns. Allí arribaran amb l'última llum del dia.

Monument Natural del Camí dels Pelegrins

Des del 2007 tot el recorregut dels pelegrins està declarat Monument Natural del Camí dels Pelegrins, per la Generalitat. Es tracta d'un recorregut de 36 quilòmetres pel massís del Penyagolosa. La ruta transcorre entre els municipis les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat. Un espai natural amb una gran diversitat d'espècies botàniques i fauna.