Les veus darrere de Goku, Babalà o el futbol de la radiotelevisió valenciana

Des del 1989, l'any en què es va crear la radiotelevisió valenciana, moltes veus han passat per la ràdio i la tele, però hi ha algunes que pel seu carisma ens han marcat més que altres i han passat a formar part del nostre imaginari. Darrere, un grup de professionals de la comunicació i la interpretació que les han fet possible, com ara Paco Nadal, Miguel Ángel Picornell, César Lechiguero, Sergio Capelo, Reis Juan o Vicent Quintana. Rescatem de l'arxiu algunes de les més emblemàtiques que ens evoquen temps passats:

"Futbol a Canal 9" i "partit oferit per Bancaixa"

Molta gent era seguidora dels partits de futbol a través de la radiotelevisió valenciana i dues frases passaren a la història com a mítiques d'aquestes retransmissions: el "futbol a Canal 9" en cadascuna de les cortinetes de Canal 9 sobre els partits, locutada per l'actor de doblatge César Lechiguero, i el mític anunci en què Bancaixa patrocinava els partits de futbol.

Paco Nadal i el pressing catch

Paco Nadal ha sigut un dels rostres més coneguts i populars de radiotelevisió valenciana, mitjà al qual es va incorporar el 1990. Ha participat en espais tant de ràdio com de televisió, la majoria d'aquests festius, com les Campanades, i es va convertir en la cara més emblemàtica del canal a Cap d'Any. I per descomptat, la seua presència va marcar les retransmissions esportives, des de modalitats com el ciclisme, fins al futbol, la pilota i la Fórmula 1. Però el recordem especialment en la seua peculiar forma de locutar la lluita lliure, que tan popular es va fer entre els espectadors. Ací només un tast des del Rialto Bar, en una lluita entre el Barbeta i el Nano: "Quina patada a la cara, té molt mala llet el nano!", deia.

Miguel Ángel Picornell, la veu del futbol

Una altra veu dels inicis de les retransmissions esportives la trobem en Miguel Ángel Picornell, una de les persones amb més història de la televisió valenciana. La seua particular improvisació li permetia superar moments com la retransmissió d’un partit entre el Fram (Reikiavik) i el F.C. Barcelona, en què es va colar un exhibicionista al camp islandés, on estaven a uns deu graus sota zero, que ell va haver de comentar amb el seu personal to. Una anècdota que va narrar en el programa Fem tele presentat per César Lechiguero i Nuria Roca, a finals dels anys 90.

Un altre moment èpic protagonitzat per Picornell va ser el de "l'esclafit", quan en la final de la Copa del Rei entre el València CF i el Deportivo de la Corunya el 1995, la pluja, els llamps i el granís es convertien en els protagonistes del partit. La televisió pública valenciana era l’únic mitjà que oferia en directe les imatges des del Santiago Bernabéu. D'aquell moment, Picornell diu: "Només pensava a fer el meu treball i contar allò que estava passant", però l’equip de bombers convidà a suspendre la connexió en directe pel risc d'un curtcircuit i de descàrrega elèctrica. Ens ho conta amb tota mena de detalls en No tenim trellat.

Maria Giner, la veu de Son Goku

Maria Giner, nascuda a Alboraia –cantant i música del grup de folk Carraixet, a més d'actriu i actriu de doblatge– va ser la professional que posava la veu al personatge de Goku en La bola del Drac. Una sèrie per al públic infantil de la qual l’actriu de doblatge s'ha mostrat sempre molt orgullosa, perquè com ella mateixa deia, "gràcies a la sèrie molta gent va començar a parlar valencià, inclús gent de Murcia i Albacete". La pots escoltar al final d'aquest vídeo fent la veu de Goku: "Núvol supersònic!", crida Maria.

César Lechiguero és el gos de Babalà

I si parlem de contingut infantil, una veu que des del 1990 ha acompanyat sempre els més menuts ha sigut la de César Lechiguero, que no només posava veu al gos de Babalà sinó que també li donava moviment, perquè era la persona que es clavava dins de la disfressa. L’actor de doblatge, a més a més, ha sigut la veu en valencià de l’actor Bruce Willis, del qui recentment hem conegut la retirada de les pantalles a causa d'una malaltia.

La inconfusible veu de Sergio Capelo

El periodista de Canal 9 i actor de doblatge Sergio Capelo també ha sigut una de les veus més representatives dels formats audiovisuals de Canal 9. El vam poder escoltar en documentals com Una música, un poble i Herència monàstica, entre molts altres.

Reis Juan, una veu corporativa

La veu de la periodista Reis Juan, locutora de Ràdio 9, va protagonitzar anuncis publicitaris per a la ràdio i la seua veu va locutar el Tirant. En aquestes imatges la periodista entrevista Enric Valor.

Vicent Quintana i la Mirada salvatge

Sabeu qui és David Attenborough? És el científic britànic que ha posat veu a la sèrie documental Planet Earth i molts altres projectes de la BBC. En À Punt tenim el nostre propi referent entre les veus que locuten documentals. Es tracta de Vicent Quintana, que escoltem narrant totes les trames que se succeeixen als parcs naturals de la Comunitat Valenciana en Mirada salvatge. Ell és locutor i actor de doblatge, però també periodista radiofònic i en Ràdio 9 ja l'escoltàvem l'any 1990 amb la seua potent veu:

Tindre una bona veu és una virtut o és el resultat de treballar-la?

Pel que fa al moment que travessa el sector del doblatge, ara que està tan de moda –entre les persones que parlen un segon idioma– veure les pel·lícules en versió original, Vicent Quintana ha explicat que "la tecnologia ens permet disfrutar de la llibertat", en referència al fet que podem predefinir en l'aparell en quin idioma volem veure la sèrie o pel·lícula.

Tindre una bona veu és qüestió de treball. Tot el món pot aconseguir una veu amb personalitat Vicent Quintana - Periodista, locutor i actor de doblatge

En aquest sentit, ha dit que "el que sí que crec és que de vegades el doblatge ajuda a millorar la imatge d'un actor. Perquè hi ha actors de doblatge que tenen millor veu que l'actor o actriu que doblen, com per exemple l'actor Humphrey Bogart.

Mentre algunes persones consideren que tindre una veu especial és quasi un do i un regal en nàixer, Quintana no opina igual. Ell considera que "tindre una bona veu és qüestió de treball. Tot el món pot aconseguir una veu amb personalitat".

El periodista reconeix que hui dia tot és més fàcil. Hi ha acadèmies, escoles de doblatge, però diu: "En els anys 90 no teníem on acudir per a perfeccionar o aprendre l'ofici. En el nostre cas milloràvem amb la paciència dels companys, així com pel fet d'imitar l'experiència d'altres. Anàvem de l'error a l'encert. Aquells anys vam tindre la sort de comptar amb el grup d'actors alcoians, que ja tenien un bon valencià. Ells ajudaven la resta".