Canvis en el protocol covid: el rastreig i les PCR es limitaran als casos greus i grups de risc

L'allau inèdit de casos positius de covid-19 que ha portat la sisena onada a Espanya —a la Comunitat Valenciana es comptabilitza com la cinquena— ha forçat al Ministeri de Sanitat a canviar l'estratègia de gestió de la pandèmia per a allleugerir la pressió sobre l'atenció primària. L'impacte hospitalari de l'empenta de contagis, impulsada per la nova variant òmicron, és per ara inferior al d'altres onades, però ha desbordat completament el sistema de detecció. Unes tasques que se sustenten fonamentalment en els centres de salut, els encarregats de realitzar les proves diagnòstiques a través de PCR a la població. 

Per això, govern espanyol i les comunitats autònomes han acordat en el Consell Interterritorial de Salut d'aquest dimecres revisar el protocol de manejament de casos i contactes per a donar-li un colp de timó i reduir la càrrega dels ambulatoris. A partir d'ara, ja no es faran PCR per a confirmar els positius de covid-19 en cas de sospita. Aquesta prova diagnòstica només es durà a terme si la persona afectada presenta simptomatologia greu o pertany a algun col·lectiu de risc, segons s'estableix en el document redactat per la Comissió de Salut Pública que adapta al nou escenari epidemiològic el protocol arreplegat en l'última actualització de l'estratègia de detecció precoç, vigilància i control de covid-19 del 22 de desembre. 

Una modificació substancial que s'afegeix a l'acurtament de les quarantenes per als positius de deu a set dies i que plasma sobre el paper, en la pràctica, el canvi de paradigma que ha tingut lloc a Espanya. La nova onada ha suposat "un punt d'inflexió", tal com remarcava aquest dimecres la ministra de Sanitat, Carolina Darias, i ha marcat el pas d'una fase pandèmica a un altra endèmica. La responsable, la variant òmicron, de la qual hi ha indicis que és més transmissible però també menys greu i amb un període d'incubació més curt. 

En aquest context, els centres de salut deixaran de realitzar seguiment actiu sobre els casos de les persones positives asimptomàtiques o amb quadres lleus si no és que pertanyen a col·lectius de risc. La idea és salvar l'atenció primària de l'allau de rastreigs i proves en població sense perill real. Per això, s'acaben les PCR generalitzades en la xarxa sanitària a les persones que siguen contacte estret d'un infectat i els esforços es centraran en les persones de risc, com ara majors de 70 anys, immunodeprimits, embarassades o població no vacunada. També als grups que residisquen en entorns vulnerables (residències, presons o centres de persones amb discapacitat).

Per a la resta, la persona amb sospita de covid s'haurà de fer una prova a casa, a través d'un test d'antígens, que es donarà per vàlida. Si el resultat confirma infecció però no hi ha símptomes, caldrà guardar set dies de quarantena en el domicili particular. Si hi ha símptomes, no podran eixir fins al desé dia. Les comunitats autònomes i la ponència d'alertes decidiran la setmana que ve si aquests positius procedents d'autotest s'hauran de comunicar a Salut Pública per a l'estadística oficial o si directament deixaran de figurar en el recompte oficial de casos en no estar confirmats pels centres de salut. 

Una altra de les novetats arreplegades en el document consensuat en la Interterritorial és la fi dels confinaments en l'àmbit escolar, amb caràcter general. La mesura, que el govern espanyol justifica en l'arrancada de la vacunació pediàtrica dels menuts de 5 a 11 anys, començarà a aplicar-se quan l'estudiantat torne a classe després de vacances de Nadal, sense esperar que tots tinguen la pauta completa. "Davant l'aparició d'un brot en una aula —especifica el text— les autoritats de salut pública determinaran les actuacions pertinents en funció de la situació". Per a dimarts vinent, 4 de gener, hi ha prevista una reunió sectorial entre els ministeris de Sanitat i Educació i les comunitats autònomes destinada a abordar com serà l'inici del segon trimestre. El govern espanyol aposta per garantir la presencialitat.

Al remat, són mesures en la línia d'altres països com el Regne Unit, els Estats Units o Itàlia, que equiparen la covid a altres virus respiratoris, per exemple la grip. Algunes societats mèdiques feia temps que demanaven un canvi de paradigma en la pandèmia per a evitar el col·lapse de l'atenció primària. D'altres, tot i això, s'han mostrat crítiques perquè entenen que els nous criteris contradiuen decisions anteriors i generen un clima d'incertesa tant per als professionals de la salut com la ciutadania.