El coronavirus pot sobreviure fins a 28 dies en bitllets i pantalles de mòbils i caixers

El SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, pot sobreviure almenys 28 dies en superfícies planes, deu més que el de la grip. Una investigació de l’agència estatal d’Austràlia (CSIRO) ha revelat que a 20 graus de temperatura el coronavirus manté la capacitat infecciosa prop d’un mes en materials llisos i no porosos com el vidre de la pantalla dels telèfons mòbils, l’acer inoxidable o els bitllets, siguen de paper o de plàstic, com els que gasten països com el Regne Unit, Austràlia o Mèxic.

El descobriment obri un nou front de preocupació sobre el risc de contagi associat a l'intercanvi de paper-moneda entre indivius i ubicacions geogràfiques, així com en àrees d’alt contacte, cas de les pantalles dels caixers automàtics, les caixes d’autoservei dels supermercats o els quioscos de facturació dels aeroports, on el virus podria sobreviure algunes setmanes.

A més calor, menys virus

La investigació, que publica la revista Virology Journal, evidencia que la vida del virus s’allarga amb el fred i decau amb la calor. I que té més possibilitat de supervivència en superfícies llises que en altres complexes, com el cotó.

Segons els resultats, a 30 graus la pervivència del SARS-CoV-2 baixa a 21 dies en els bitllets de paper, i a set dies en els diners plàstics o les superfícies d’acer inoxidable. Però si la temperatura és de 40 graus, el coronavirus es manté 48 hores en superfícies de plàstic, un dia en el vidre, l’acer i els bitllets de paper i plàstic, i menys de 16 hores en peces de cotó.

Els científics del CSIRO van inserir un virus sec en un moc artificial i van col·locar-lo en diverses superfícies en quantitats similars a les mostres recollides en pacients infectats. L’experiment però s’ha fet en un ambient controlat, que difereix de les circumstàncies amb què el virus es trobaria en la vida real. Per exemple, totes les proves s’han fet a fosques, per a evitar l’impacte de la llum ultraviolada, ja que investigacions prèvies han demostrat que la llum solar directa redueix la supervivència del virus.

“Hem pogut establir el temps en què aquest virus sobreviu en les superfícies”, ha declarat Debbie Eagles, una de les investigadores principals de l’estudi, encara que recorda que “encara està per determinar el paper precís de la transmissió de la superfície, el grau de contacte amb la superfície i la quantitat de virus necessària per a la infecció”.

La supervivència, un conjunt de factors

Trevor Drew, un dels autors de la investigació del CSIRO, ha explicat que la supervivència del virus no depén només del factor temperatura i superfície, sino d’un conjunt de causes. El contacte amb les proteïnes i els greixos dels fluids orgànics augmenten l’èxit del virus. Els investigadors apunten que l’alta contaminació de lípids i proteïnes de la carn podria haver actuat com a palanca de propagació en els escorxadors i algunes indústries càrnies, on s’han donat brots a baixes temperatures, alguns d’ells a Espanya. Fora d’un portador, i sense aquest aliment l’orgànic, també influeixen la variant del virus, la quantitat en què es presenta, les condicions ambientals o la manera d’expulsar-ho del cos.

Els autors de la investigació reivindiquen la importància de la desinfecció de les superfícies i la neteja regular de les mans per a combatre el virus. Esperen el seu descobriment contribuïsca a desenvolupar estratègies de mitigació de riscos en les zones d’alt contacte, així com en la comprensió de l’aparent contagi persistent en ambients freds amb altes contaminacions de proteïnes o lípids com passa als escorxadors.