El govern espanyol estudia franges horàries per a les eixides dels adults

El Consell de Ministres d’aquest dimarts aprovarà el pla de desescalada que permetrà a la ciutadania recuperar la normalitat quan vaja quedant arrere la pandèmia. Franges horàries per a les eixides dels adults, una tornada voluntària a les aules o un confinament territorial, en lloc de domiciliari, són alguns aspectes que estan damunt la taula.

Les comunitats autònomes van presentar ahir al Ministeri de Sanitat les seues propostes per a un pla que, com va anunciar el president Sánchez dissabte, serà gradual, és a dir, organitzat en diverses etapes i per sectors; asimètric, basat en les particularitats i la situació de cada comunitat, i coordinat des del govern espanyol a pesar de les diferents velocitats en què es puguen anar alçant les restriccions.

Després de permetre els passejos als menors durant una hora al dia des de diumenge i de les aglomeracions que es van registrar en alguns punts, no es descarta que l’executiu establisca horaris per a compatibilitzar les eixides dels menors amb l’anunciada eixida al carrer dels adults, a partir de dissabte, per a fer activitat física o passejar. Això implicaria també regular les eixides al carrer d’acord amb l’edat.

En aquest sentit, Espanya podria seguir els passos d’altres països veïns, com ara Andorra, on el veïnat dels números parells pot eixir durant uns dies i el dels imparells uns altres, sempre respectant la franja horària que correspon a cada col·lectiu.

Es desconeix la flexibilitat territorial que aprovarà finalment el govern en la transició cap a la normalitat. Ahir dimarts, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, defensava una desescalada per províncies o territoris insulars, mentre que a la Comunitat Valenciana, el president Puig es mostrava partidari d’una desescalada asimètrica al nostre territori, per a cada departament de salut.

La tornada a l’escola és un altre dels punts controvertits. No es descarta deixar la porta oberta a un retorn a les aules voluntari, tant per part d’alumnes com de professors, i donant prioritat als estudiants en una situació més vulnerable, com els que no han pogut seguir les sessions en línia. L’executiu hauria de definir les condicions higièniques i sanitàries perquè els alumnes pogueren tornar a les escoles si l’evolució de la pandèmia ho permet.

Des de La Moncloa assenyalen que els estudiants de segon de batxillerat, que preparen les proves d'accés a la universitat, quart de secundària i d'educació especial serien els primers a xafar les aules si es donen les circumstàncies sanitàries adequades. Després serien els de primària i en últim lloc els d'educació infantil.

Pla de xoc per a la justícia

En matèria de justícia, el Consell de Ministres també tindrà damunt la taula el Reial decret llei de mesures processals i organitzatives, que recull una sèrie d’actuacions urgents per a evitar el col·lapse dels jutjats quan es reprenga l’activitat. Entre aquestes mesures, es preveu habilitar part del mes d'agost i celebrar judicis telemàtics per a "procurar una eixida àgil a l'acumulació dels procediments suspesos per la declaració de l'estat d'alarma quan es produïsca l’alçament de la suspensió".

La norma també persegueix establir mesures per a garantir la salut dels treballadors de la justícia. Aquestes mesures s’aplicaran, fins i tot, tres mesos després d’alçar-se l’estat d’alarma.

Alleujar la crisi en empreses i autònoms

Una altra de les iniciatives que impulsarà el Consell de Ministres serà permetre que els autònoms que hagen tingut una facturació un 75% inferior a causa de la pandèmia puguen rescatar els plans de pensions encara que no hagen cessat l’activitat o tancat el negoci, com s'exigeix actualment. El govern aprovarà els requisits perquè els qui es dediquen a l’autocupació puguen recaptar mensualment un màxim de 1.613 euros.

D’altra banda, i també en clau econòmica, el govern preveu ampliar la suspensió del termini perquè les empreses insolvents es declaren en concurs de creditors fins al 31 de desembre vinent.

La mesura pretén que es dispose de més temps per a "aconseguir liquiditat i compensar pèrdues" quan acabe l’estat d'alarma. La iniciativa preveu, entre altres aspectes, no computar les pèrdues de l'any en curs en les causes de dissolució o mantindre la continuïtat econòmica de les societats que complien les obligacions derivades d'un acord de pagaments o refinançament abans de l'estat d'alarma.