El govern espanyol situa en el mes de juny el pagament de l’ingrés mínim vital

El govern espanyol ajorna fins al mes de juny el cobrament de l’ingrés mínim vital, previst inicialment per al maig, segons ha comunicat aquest dimarts el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. Una vegada aprovada aquesta prestació pel Consell de Ministres, en una data que el ministre no ha detallat, l’executiu establirà un sistema “multicanal” perquè la ciutadania que complisca els requisits la puga sol·licitar. Aquesta ajuda suposarà una despesa de 3.000 milions d'euros anuals dels comptes públics una vegada s'implante per complet.

Escrivá ha afegit que el govern espanyol “està explorant canals addicionals als que ja s'utilitza la Seguretat Social” perquè el tràmit siga “tan eficaç com siga possible” i que els beneficiaris puguen obtindre aquest ingrés al juny.

El 30% de la població activa ocupada, amb alguna prestació

El ministre ha presentat aquest calendari en la compareixença en què ha fet balanç de les dades de l’atur i les prestacions socials del mes d’abril, el mes en què el mercat laboral ha patit durament els efectes de la pandèmia. D’acord amb les dades del Ministeri de la Seguretat Social, el 35% de la població activa ocupada està cobrant a hores d’ara algun tipus de prestació.

El 30% de la població activa ocupada, que representa 5,8 milions de persones, s’ha acollit a algun tipus de protecció social, com l’específica per als autònoms o els ERTO. El 5% restant està rebent la prestació de desocupació convencional. Per a Escrivá es tracta “d’una xifra extraordinàriament alta, però absolutament necessària” de prestacions.

Precisament en la protecció social radica la diferència entre la crisi actual i la del 2009. Des del punt de vista de José Luis Escrivá, “la caiguda de l’ocupació és menor en aquesta ocasió per les mesures de protecció, hi ha un marc de protecció més modern”.

Els joves són un col·lectiu durament afectat per la desocupació derivada de la pandèmia. Més de la meitat dels treballadors que s’han quedat sense faena tenen menys de 35 anys, segons ha detallat el ministre. “Açò ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de reformar el mercat laboral i que en el futur no es torne a produir”, ha assenyalat el ministre de la Seguretat Social.

Ara bé, segons Escrivá, la diferència respecte de la crisi del 2008 i el 2009 és que “aquella va durar cinc anys i molts joves se’n van anar fora”. “Ara no serà així”, perquè “a pesar que la crisi és més intensa, està més concentrada en el temps”, avança el ministre.

Escrivá considera que la destrucció d’ocupació s’ha estabilitzat, tot i les males xifres d’atur que deixa el coronavirus. En aquest sentit, ha remarcat: “l’1 de maig ja hi havia 30.000 persones menys pels ERTO tramitats per força major”.

En canvi, i pel que fa als sectors, l’agrari ha sigut un dels pocs on s’ha creat ocupació durant el mes d’abril.