María Teresa Ruiz Cantero: "S'han fet més esforços per a salvar la vida dels homes amb covid que la de les dones amb covid"

La catedràtica en Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d'Alacant, María Teresa Ruiz Cantero, ha investigat la covid aplicant la perspectiva de gènere des de l'inici de la pandèmia i ha identificat diversos biaixos relacionats amb l'anàlisi de la malaltia i la forma de tractar-la.

El més colpidor és el biaix d'esforç terapèutic, que mostra que s'han fet més esforços per a salvar la vida dels homes que la de les dones que havien contret covid. Ruiz Cantero explica que després d'estudiar les històries clíniques de les persones que han mort a causa del coronavirus, el percentatge d'homes que havia estat ingressat en l'UCI era molt més alt que el de les dones, amb tot el que això suposa quant a tècniques que ajudan a salvar la vida. Concretament, les estadístiques constaten que la probabilitat de ser ingressat a l'UCI és 174 vegades major per als homes. Per tant, hi ha dones que han mort per covid que podrien haver-se salvat si se les hi haguera ingressat, afirma la investigadora.

L'evidència científica està demostrant que les dones es contagien més que els homes pel fet que moltes es dediquen a la sanitat i la geriatria. Malgrat això, els homes ingressen més, sobretot a l'inici de la pandèmia.

Menor atenció a les dones

Aquest no és l'únic biaix de gènere relacionat amb la covid que ha identificat la catedràtica; també s'ha trobat amb el de la no atenció sanitària, que s'explica per una falta de diagnòstic per a les dones.

Les proves científiques demostren que les dones es contagien més que els homes, perquè n'hi ha moltes més que es dediquen a la sanitat i la geriatria, i també perquè les cures i l'atenció a familiars recau més sobre elles, però malgrat això els homes ingressen més, sobretot a l'inici de la pandèmia.

Segons Ruiz Cantero açò ocorre perquè, quan va sorgir la malaltia i no hi havia quasi informació sobre ella, l'Organització Mundial de la salut la va definir com una "malaltia respiratòria d'origen infecciós" i la causa principal de l'ingrés era la pneumònia, que és més freqüent en homes que en dones. A més, inclús en els casos en què les dones han desenvolupat pneumònia, els homes presentaven una resposta inflamatòria més alta. Ara ja se sap que la covid també afecta el sistema neurològic, que provoca pèrdua de l'olfacte i el gust i que, en el cas de les dones, afecta sovint l'aparell digestiu amb vòmits i diarrea. És a dir, que la malaltia afecta de forma diferent homes i dones. De fet, segons indica la catedràtica, a finals del 2020 l'OMS va modificar la definició i actualment és una "malaltia inflamatòria multisistèmica d'origen infecciós".

Com que durant els primers mesos de la pandèmia només hi havia tests de positivitat als hospitals i només es realitzaven quan hi havia un ingrés, moltes dones que presentaven símptomes que no coincidien amb els que s'havien observat fins al moment no van ser diagnosticades amb covid i, per tant, no se les va poder tractar. "Com que no se les ha atés, no se'ls ha fet un test", afirma.

Al principi només hi havia tests diagnòstics en els hospitals i sospitem que a moltes dones amb covid no se les va diagnosticar perquè no van ingressar, i moriren de covid sense tindre la malaltia diagnosticada

Morts per covid no identificades

Aquesta diferència en el nombre de diagnòstics explicaria per què, segons la informació publicada per l'Institut Nacional d'Estadística a finals del 2020, els homes moriren més en hospitals i les dones en geriàtrics o a casa. Una altra raó és que la xifra d'homes que van morir per covid confirmada és molt més alta, mentre que les dones són les que més han mort per covid sospitosa. "Si actualment una dona presenta un altre tipus de problema més enllà de la pneumònia, segurament si se li farà més cas, però com que al principi només hi havia tests diagnòstics als hospitals, sospitem que a moltes dones amb covid no se les va diagnosticar perquè no van ingressar i moriren de covid sense tindre la malaltia diagnosticada", declara.

Altres estudis demogràfics posen de manifest que en aquest període a Espanya els homes han mort més per covid i les dones per altres causes. La raó per a Ruiz Cantero és que, a causa de l'elevada pressió assistencial i l'infradiagnòstic, no s'ha pogut atendre les dones.

Probablement les estadístiques dels primers mesos de la pandèmia estiguen esbiaixades per eixa falta de diagnosi en les dones que, en patir símptomes fora dels identificats, no foren ingressades i moriren a casa o als geriàtrics

Tot açò ha fet també que hi haja un "acord general" en què la mortalitat és més alta entre els homes que entre les dones, cosa que Ruiz Cantero no nega. Però la catedràtica posa l'accent en què probablement les estadístiques dels primers mesos de la pandèmia estiguen esbiaixades per eixa falta de diagnòstic en dones que, com patien símptomes que no estaven identificats en eixe moment, no foren ingressades i van acabar morint a casa o al geriàtric. "Probablement, part d'eixes dones sí que tingueren covid i eixa fora la causa de la mort, però no ho sabem, perquè no estaven a l'hospital, que és on es feien els diagnòstics", recalca.

Per a refermar la seua hipòtesi remet al projecte mundial de monitoratge de decessos per sexe i països, Global Health 50/50, un macroestudi segons el qual en Espanya al principi era major el nombre de defuncions entre els homes i ara eixa diferència s'ha reduït i les xifres són més paregudes. D'una banda, aquest canvi es deuria al fet que ara hi ha menor pressió assistencial i més tractaments i, per tant, els homes no moren tant. D'altra banda, al fet que les defuncions de dones ara sí que es comptabilitzen en les estadístiques, perquè hi ha tests diagnòstics per a tothom.

Major prevalença de covid persistent en les dones

L'estadística també mostra que la covid persistent és més freqüent més en dones que en homes i, en opinió de Ruiz Cantero, això també seria conseqüència d'un infradiagnòstic. L'explicació seria que, com que no es va detectar la malaltia a temps, la inflamació dels òrgans que genera s'ha mantingut durant dies o fins i tot setmanes produint danys en l'organisme que han acabat provocant els més de dos-cents símptomes que ara s'han catalogat com a covid persistent. Si aquestes dones hagueren rebut el tractament adequat amb antiinflamatoris (que és l'únic que hi ha fins al moment), s'hauria pogut detindre o disminuir la inflamació en altres òrgans com ara el cor o el sistema neurològic i es podria haver frenat l'evolució negativa dels òrgans inflamats, segons considera la investigadora.

Necessitat de desagregar per sexe les dades

María Teresa Ruiz Cantero és especialista en l'aplicació de la perspectiva de gènere en la salut i està convençuda que, amb una bona anàlisi diferencial de com afecta la covid a dones i a homes, s'eliminarien o almenys es disminuirien tots aquests biaixos de gènere.

Per això, fa mesos que va llançar una petició a través de la plataforma Change.org, on sol·licita al Ministeri de Sanitat que facilite totes les dades de l'enquesta epidemiològica de coronavirus, o que les publique desagregades per sexe, incloent-hi els signes, símptomes i patologies afegides que suposen un major risc per a un sexe o l'altre, cosa que van deixar de fer a partir del 29 de maig de 2020, fa més d'un any. Fins ara ha recaptat més de 40.000 firmes, de les 50.000 que demana.