Els organismes internacionals discrepen sobre la urgència d’obrir les escoles el curs que ve
Mentre que l’OMS adverteix que és arriscat, l’ONU demana la reobertura per a evitar una “catàstrofe generacional”.
Els dubtes sobre la viabilitat i la urgència de reiniciar el curs escolar augmenten en molts països amb l’avanç de l’epidèmia i generen discrepàncies entre els organismes internacionals. Mentre que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que la reobertura de les escoles podria empitjorar la situació d’alguns països amb índexs de transmissió elevats, les Nacions Unides (ONU) demanen als estats que donen prioritat a la tornada al curs escolar i asseguren que els tancaments prolongats podrien ocasionar una “catàstrofe generacional”.
El director d'Emergències Sanitàries de l'OMS, l'irlandés Mike Ryan, ha aconsellat que només s’hauria de reobrir els centres acadèmics si els nivells de contagi són baixos i hi ha preparades mesures de reacció en cas d'aparició de positius a les aules. “Tots volem que els xiquets i xiquetes tornen a classe”, ha assegurat, encara que és necessari que “l’alumnat i el professorat ho facen en un marc segur”.
Preguntat sobre si els pares de xiquets amb problemes de salut previs han de portar o no els seus fills a l'escola en cas que les classes es reprenguen, Ryan ha subratllat que això dependria dels preparatius de cada escola. De la mateixa manera, els professors o professores amb malalties cròniques haurien de consultar amb els seus metges a l'hora de decidir si prendre o no precaucions quan hagen d'acudir al treball.
El risc d’una “catàstrofe generacional”
D’altra banda, el secretari general de l’ONU ha advertit que els tancaments prolongats podrien ocasionar una “catàstrofe generacional” que podria afectar un potencial humà incalculable i “minar” dècades de progrés.
“Les decisions que els governs prenguen ara tindran un efecte durador en centenars de milions de joves, així com en les perspectives de desenvolupament dels països durant decennis”, ha assenyalat Guterres en un missatge en vídeo.
Segons un informe elaborat per l'organització per a analitzar l'impacte del tancament dels centres acadèmics, el món ja patia una “crisi de l'educació” abans de la pandèmia, amb més de 250 milions de xiquets i xiquetes en edat escolar que no estaven escolaritzats i, als països en desenvolupament, amb només una quarta part de l’alumnat de secundària acabant els seus estudis amb competències bàsiques. Ara, asseguren, la pandèmia ha causat “la disrupció més important que ha patit mai l'educació”.
