Pfizer, Sputnik o Moderna, la carrera per ser la millor vacuna

Des que va començar la pandèmia de la Covid-19, diferents laboratoris de tot el món van començar una carrera per a traure al mercat la vacuna definitiva que acabe amb el coronavirus.

Ara mateix hi ha tres candidates que han confirmat una certa efectivitat. D'una banda, la vacuna de Pfizer, la BNT162b2; la de Moderna, l'mRNA-1273 i la Sputnik V, d'origen rus, amb la qual ja s'està vacunant part de la població de Rússia, però que no té l'aprovació de l'Agència Europea de Medicaments.

No obstant això, n'hi ha d'altres que estan en fase de prova i que continuen lluitant per entrar en el mercat. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca, de Janssen o de la vacuna d'origen xinés que, tot i que assegura que té una efectivitat del 90% amb una única dosi, de la mateixa manera que la Sputnik V, tampoc té l'aprovació de l'Agència Europea de Medicaments.

Però, quines són les principals diferències entre les unes i les altres? Ací fem una comparació entre les que pareix que estan més avançades.

Pfizer i el possible inici a finals de novembre

La farmacèutica estatunidenca Pfizer va anunciar la setmana passada que la seua vacuna, BNT162b2, estava prop de ser distribuïda. Segons van explicar, es tracta d'una vacuna amb un 90% d'efectivitat segons les dades dels primers assajos científics.

Pfizer està associada a l'empresa alemanya de biotecnologia BioNTech i van ser els primers a mostrar dades positives concloents sobre els estudis fets. Aquestes van anunciar que no s'havien trobat complicacions notables amb les proves, fet pel qual, consideren que, amb l'autorització necessària, ja seria possible començar a distribuir la vacuna sempre en dosis molt limitades i les poblacions d'alt risc epidemiològic. La campanya de vacunació inclouria dues dosis. D'altra banda, les vacunacions massives no començarien fins a 2021.

La temperatura de conservació és un dels punts negatius. La vacuna de Pfizer necessita estar a menys de 70 graus perquè conserve l'efectivitat i també perquè dure més. Aquesta situació complica el procés per a una empresa que ja ha firmat contractes amb països com els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, el Japó i inclús amb la Unió Europea.

La vacuna de Moderna destaca per la fàcil conservació

La principal competidora amb la vacuna de Pfizer és la de Moderna. Aquesta setmana, els laboratoris van anunciar que la seua vacuna, l'mRNA-1273 té una efectivitat del 94,5%, superior a qualsevol de les que han eixit fins ara. La vacuna ha comptat amb la col·laboració d'unes 30.000 persones, de les quals a la meitat se li va injectar la dosi i a l'altra meitat un placebo.

Una de les principals diferències amb la vacuna de Pfizer és la temperatura de conservació. Mentre que la primera ha d'estar a menys 70 graus, l'mRNA-1273 pot mantindre's entre els 2 i els 8 graus durant uns trenta dies i fins a sis mesos a una temperatura de menys 20 graus.

La vacuna de Moderna espera que puga ser distribuïda a partir dels primers mesos de 2021 o inclús abans de finals d'any als Estats Units. A Europa arribarà més tard, on de la distribució s'encarregarà els laboratoris Rovi, amb seu a Madrid. Com en el cas de BNT162b2, caldrien dues dosis per persona.

Respecte a les complicacions, la vacuna de Moderna tampoc ha registrat incidències significatives més allà de lleus maldecaps o dolors que passen al cap de poques hores.

Sputnik V, alternativa real?

Rússia va ser el primer país que va anunciar que disposava d'una possible vacuna. Ràpidament, la comunitat internacional va començar a preguntar-se si realment aquesta seria efectiva per la poca credibilitat amb la qual comptava i la poca transparència dels seus assajos.

No obstant això, ara el Centre Gamaleia i el Fons d'Inversions Directes de Rússia (FIDR) han anunciat que la seua vacuna, la Sputnik V, té una efectivitat del 92%, superior a la de Pfizer, però inferior a l'mRNA-1273 de Moderna.

En aquest cas, les autoritats russes van especificar que la temperatura de conservació ha de ser de menys 18 graus, però van deixar la porta oberta a la tècnica de la liofilització, que permet un transport segur sense la necessitat que estiguen a temperatures baixes.

Les proves de la vacuna s'han dut a terme en països com Veneçuela, Bielorússia o el Kazakhstan. Entre els principals efectes secundaris també apareixen els mateixos que amb les altres dos: maldecaps, dolors o febra, però sense més complicacions.

Respecte a la campanya de distribució i vacunació, Rússia ja va anunciar a l'octubre que estava vacunant els soldats del país. A més, ha firmat contractes amb altres com Mèxic, el Kazakhstan, Bielorússia o l'Índia per a començar a exportar-la i poder vacunar tan prompte com tinga l'aprovació de la comunitat internacional.