El ritme de contagis baixarà un 14,76% la pròxima quinzena, segons un model matemàtic de la Miguel Hernández

La segona onada de coronavirus ha donat els primers signes d'alentiment a la Comunitat Valenciana després d'assolir rècords de contagis en les primeres setmanes de setembre, quan el ritme de contagis ha crescut un 14,56%. Però quant durarà aquesta tendència?

La pròxima quinzena els nous positius cauran un 14,73% i el focus de les preocupacions es desplaçaran des de Benigànim (Vall d'Albaida), que acaba de superar les limitacions a la mobilitat després de 21 dies de confinament, cap a tres localitats del Vinalopó Mitjà: el Pinós, Elda i Petrer, en les quals s'espera una incidència d'entre els 660 i els 530 casos per cada cent mil habitants, quasi el doble que a la Comunitat de Madrid. Així ho pronostica un model matemàtic del Centre d'Investigació Operativa de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx.

El departament ha posat pell al conjunt d'algoritmes i dades per a facilitar l'accés públic i l'ha projectat en una nova plataforma web on la ciutadania pot consultar els pronòstics sobre l'evolució del coronavirus en els municipis valencians. És la primera eina de monitoratge d'aquest tipus que s'activa a la Comunitat Valenciana.

El model aventura un descens general i progressiu dels contagis en les pròximes dues setmanes. L'alentiment serà més acusat a les comarques centrals, on pronostica una caiguda del 36,59% dels nous positius, però resulta igualment significatiu en terres de Castelló (-28,40%) i Alacant (-25,89% ). El ritme de contagis decaurà en els nuclis urbans de València (-22,76%) i Castelló de la Plana (-22,91%), però repuntarà a Alacant un 16,59%.

Estimacions que cal interpretar amb cura

José Luis Sáinz-Pardo, l'investigador principal del projecte, alerta sobre la temptació d'interpretar els pronòstics "al peu de la lletra". Les projeccions estimen tres escenaris: el moderat, en què es complirien les tendències actuals i que és el valor que dona com a referència la plataforma; la situació favorable, en què millorarien; i la desfavorable, en què empitjorarien. "Qualsevol cosa pot passar entre els tres intervals", adverteix, "però com menys separació hi ha entre les tres corbes, més probabilitats hi ha que s'aproxime al que passarà en realitat".

Seguint aquesta lògica, la predicció general sobre la Comunitat Valenciana té menys probabilitats de confirmar-se que a Benigànim, el municipi que lidera la corba de contagis a la província de València, i on el model anticipa un descens del 32,91% en els nous contagis, en aquest cas, amb una mínima separació entre les tres gràfiques.

La plataforma, què s'ha dissenyat a partir d'un model SEIR de predicció matemàtic per a pandèmies, ha demostrat la seua capacitat anticipatòria en els diferents experiments a què el CIO l'ha sotmesa des de juny. El sistema no és capaç de predir un canvi de tendència però sí que aprén a perfeccionar els seus pronòstics recalculant els paràmetres a la llum de les dades de la nova situació. Per a fer-ho, explica Sáinz-Pardo, el model "mesura l'errada entre la projecció que havia en el passat respecte de les dades presents".

Aquest model és producte d'un encàrrec de la conselleria d'Innovació per a optimitzar, a través d'un sistema matemàtic, l'aplicació de tests ràpids de Covid-19 a la ciutadania. La Conselleria de Sanitat Universal l'ha incorporat com un recurs més per a anticipar la planificació davant dels hipotètics escenaris d'evolució de la pandèmia. I ara els investigadors del CIO l'han posat a l'abast de la població amb fins divulgatius i d'utilitat pública a través del web ciovid.es

El repunt més gran de positius, al Pinós i Petrer

Els ciutadans i ciutadanes que accedisquen a la plataforma hi veuran canvis significatius en el panorama de contagis per als pròxims dies. Juntament amb el descens dels positius de Benigànim el sistema preveu un repunt del 434,52% dels contagis a Carlet (Ribera Alta). Però serà més al sud, al Pinós, on el virus s'escamparà més en aquest període, amb un increment del 88,68% dels contagis i una incidència de 660 casos per cada cent mil habitants. La situació es complicarà també a la veïna Petrer, amb una incidència menor però un increment de casos del 516,67% en quinze dies.

A les comarques del nord, el model pronostica que Borriana (+89,66%) i Peníscola (+257,14%), a la Plana Baixa i el Baix Maestrat respectivament, registraran la incidència més gran del virus en proporció a la població desplaçant del rànquing Orpesa (Plana Alta) i Benicarló (Baix Maestrat).

Aquestes previsions, cal recordar, són un futurible que cal interpretar amb cura, ja que en la majoria hi ha un considerable marge d'errada entre l'escenari probable, que continuaria la tendència actual, i les correccions, favorables i desfavorables, que estima la plataforma.