Sanitat i les comunitats autònomes estudien rebaixar les quarantenes per covid a entre tres i cinc dies
L'aïllament dels casos positius dura actualment una setmana i no cal test negatiu per a retornar a la faena
La durada de les quarantenes en cas de contagi per coronavirus torna a estar damunt la taula de les autoritats sanitàries. La comissió de salut pública, organisme que reuneix representants del Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, estudia aquest dimarts la possibilitat de reduir més el període d'aïllament dels casos positius, actualment fixat en set dies després d'una primera reducció —inicialment era de deu—. Alguns territoris plantegen ara rebaixar-lo a entre tres i cinc dies.
Les veus expertes de les administracions estatal i autonòmiques aborden aquest assumpte en una trobada prevista a partir de les quatre de la vesprada, així com l'evolució de la situació epidemiològica, amb la sisena onada ja en recessió, i l'estratègia de vacunació contra la covid-19, entre altres qüestions.
A Espanya, l'aïllament actual de les persones amb un diagnòstic positiu en covid-19 es prolonga durant set dies en cas que siguen asimptomàtiques o que desenvolupen un quadre lleu de la malaltia —i no tinguen símptomes en les tres últimes jornades—. En cap cas és obligatori un test per a la reincorporació laboral, excepte en professions com la de sanitaris o treballadors de residències. Igualment, la duració de les quarantenes dels contactes estrets és també de set dies per a les persones que no estan vacunades —les que tenen la pauta completa n'estan exemptes—. Sempre, això sí, que no desenvolupen símptomes durant aquest període.
Davant la pressió d'algunes autonomies per a acurtar els terminis, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va puntualitzar la setmana passada que serien els tècnics de la ponència d'alertes els que farien una proposta per a elevar-la posteriorment a la comissió de salut pública. La responsable sanitària ha insistit que aquest, com tots els assumptes vinculats amb la pandèmia, estan "en permanent revisió".
Cap a la gripalització de la covid-19?
Un altre dels temes pendents d'anàlisis és un canvi en el recompte de les dades epidemiològiques, de manera que ja només es registren com hospitalitzacions els casos que ho estiguen "per" la covid-19 i no "amb" la covid-19. En aquest sentit, Darias indicava fa unes setmanes que el seu departament està treballant per a "anar avançant" a distingir en els registres les persones hospitalitzades i les malaltes que moren "per covid" de les que ho fan "amb covid". Ara com ara "computen tots", recordava la ministra, encara que en algunes comunitats i hospitals sí que es diferencien.
La forma en què es gestionarà en el mitjà termini la pandèmia segueix encara en estudi. Després de quasi dos anys de crisi sanitària, l'elevada cobertura vacunal i l'evolució del virus cap a noves variants menys letals plantegen la necessitat d'un canvi de fase cap a un nou escenari en què es normalitze la convivència amb la covid-19. Aquesta transició s'ha batejat popularment com a gripalització de la pandèmia, perquè persegueix virar cap a una estratègia pareguda a l'adoptada amb altres problemes respiratoris similars com la grip. És a dir, abordar la malaltia com a endèmia i no com a epidèmia, com s'ha fet fins ara.
Tant el govern espanyol com altres organismes internacionals —entre d'altres l'Organització Mundial de la Salut— ja estudien canvis en aquest sentit. També les comunitats autònomes han començat a sumar-se al debat. La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sepas) alerta, però, que encara no pot parlar-se d'endèmia: "Avançar-nos i dir que estem davant una malaltia ja endèmica i estacional, com la grip, pot contribuir al fet que la població minimitze o banalitze les mesures preventives".
