Les seqüeles de la Covid-19: l’altra cara de la pandèmia

“Vaig tardar quatre mesos a llevar-me la tosseta”. Roser Fuster és una jove de 24 anys natural d’Oliva. A mitjan del passat mes de març va donar positiu per Covid-19. “Vaig començar tenint la típica tos. No se n’anava i després va començar el mal de cap”. Un poc més tard va patir malestar general i la caiguda de monyo. L’alopècia areata és una seqüela de la Covid-19 de la qual es recupera. “Ara comença a estar el monyo cobert i ja té una llargària de dos centímetres”, explica Roser. Fa un mes li van donar l’alta per aquesta complicació a l’hospital de Gandia.

Les seqüeles de la Covid-19 són diverses i la comunitat científica encara està en procés d’aprenentatge. No apareixen noves seqüeles sinó que es van identificant. L’última és la diabetis. Però, per què unes persones tenen dolor durant temps mentre que altres es recuperen abans? La qüestió està en estudi, explica Álvaro Castellanos, cap de l'Àrea de Medicina Intensiva de l'Hospital La Fe de València. Però algunes coses ja estan clares. “En pacients greus, el 100% eixirà de l’alta amb alguna seqüela, sobre tot respiratòria”, resumeix el facultatiu. Potser lleu, moderada, inclús greu. En aquest perfil de pacient, afegeix, “el que cal esperar és que amb el temps totes les seqüeles desapareguen”. A pesar de tot, la medicina està observant que un 60% dels pacients que han necessitat ventilació mecànica no s’han reincorporat a la vida normal als sis mesos de l’alta.

Hi ha més coses clares. “Se sap que els més majors o els que tenen patologies prèvies, ho pateixen més”, agrega el facultatiu. També que els pacients que han estat a les UCI i, sobretot, si han necessitat ventilació mecànica, tindran més seqüeles, i durant més temps. I, finalment, hi ha consens en el fet que la genètica condiciona les seqüeles en intensitat i durada.

Les seqüeles freqüents en els casos més greus són les respiratòries. “El que cal esperar és que amb el temps es recupere una capacitat pulmonar suficient per a dur una vida normal”, comenta. I agrega que aquestes seqüeles s’han observat fins i tot en esportistes que han patit una pneumònia per Covid-19 i que han vist reduït el seu nivell fisiològic.

Un altre tipus de seqüeles són les motores. Castellanos explica que els pacients connectats a respirador i amb sedació pateixen després debilitat muscular i encara que el període de recuperació varia “la majoria necessitarà rehabilitació entre sis i huit setmanes o inclús més”. Dolors articulars, musculars i fatiga muscular són seqüeles que es poden incloure dins d’aquesta segona categoria.

El tercer gran tipus són les neurològiques. “El que observem són quadres de deliris, al·lucinacions, etc. Generalment, milloren al cap d’unes setmanes i queden dificultats de concentració o de memòria”. L’insomni, la depressió o l’angoixa poden ser part de l’estrés posttraumàtic també en aquest cas.

El cap de l'Àrea de Medicina Intensiva de La Fe agrega que entre les seqüeles dels malalts més lleus són més comunes els dolors musculars i d’articulacions o l’alteració del gust i l’olfacte. I en els més joves les de més durada són les dificultats per a respirar en casos d’esforç, la debilitat muscular, l’insomni, l’ansietat o la depressió.

En el cas de Juan Carlos Villena, les seqüeles es van allargar durant tres mesos després de rebre l’alta. Villena, de 43 anys, va ser a finals del passat mes de febrer el pacient número huit a València. Va estar 22 dies ingressat a l’hospital en planta i amb oxigen, “i a casa tres setmanes més. Total: 50 dies”. Després de l’alta va patir molt de cansament, no podia fer esport i tenia taquicàrdies. Tot allò ja és passat i ara es troba bé.

Hi ha també qui a penes té seqüeles i qui no en té cap. Entre ells està Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet, que va estar ingressat a l’hospital entre el 21 de març i l’1 d’abril. Després va passar també quinze dies més en un hotel. Pardiñas recorda que va perdre nou quilos i encara que explica que les seues cuixes “no han tornat a ser el que eren” es mostra satisfet perquè ha recuperat la força. No detecta cap problema posterior.