Sis mesos de pandèmia de coronavirus

L'11 de març de 2020 l'Organització Mundial de la Salud (OMS) comunicava que l'extensió del nou coronavirus, el SARS-CoV-2, assolia trets de pandèmia. Les setmanes prèvies, la Covid-19 havia demostrat ser molt més que una pneumònia atípica centralitzada a la Xina i els contagis i les morts començaven a escampar-se per tots els continents.

Aquest divendres es compleixen sis mesos d'aquella comunicació. En aquest temps el coronavirus ha causat més de 28 milions de contagis i 909.000 morts al món, amb els Estats Units al capdavant de tots els registres -més de sis milions de positius i 190.000 morts- i Espanya entre els deu països més afectats, amb 554.113 contagis i vora 30.000 defuncions. A la Comunitat Valenciana la pandèmia frega els 30.000 casos positius i ja ha matat almenys 1.547 persones.

Però, més enllà del registre diari de casos, xifres amb noms i cognoms, el coronavirus ha revelat una insòlita capacitat per a transformar la realitat que conexíem. Primer, posant en quarantena la població als seus domicilis -99 dies a Espanya, però més de cinc mesos ja a països com l'Argentina- posant al límit el sistema de salut, i finalment imposant una nova normalitat que ha instal·lat en els hàbits quotidians la distància social i l'ús de mascaretes o gels hidroalcohòlics, entre altres mesures preventives.

Aquest aniversari coincideix amb la primera setmana de tornada a les aules, un experiment que, de moment, ja ha obligat a activar el protocol anti-Covid-19 en una quinzena de centre escolars, només a la Comunitat Valenciana.

Millor pronòstic en els pacients

Els contagis massius de principis de la pandèmia s'han transformat ara en un degoteig de brots localitzats i han traslladat la pressió dels hospitals als centres de salut. La corba de contagis ha tornat a créixer després de la desescalada, però la segona onada de casos podria estar donant signes d'estabilitzar-se, segons va explicar aquest dijous l'epidemiòleg Fernando Simón. A diferència del que passava fa sis mesos, ara mateix els positius són de persones més joves i amb un alt percentatge d'asimptomàtics, la qual cosa ha millorat sensiblement els pronòstics.

La xifra de positius a Europa és similar als registres d'abril però la mortalitat diària ha baixat. Per a la directora tècnica de l'OMS per a la Covid-19, Maria Van Kerkhove, això s'explica perquè "ara coneixem millor el virus".

Al front epidemiològic cal afegir la incertesa en l'economia. El planeta ha entrat en recessió i les parades en l'activitat han obligat a activar una bateria històrica de mesures econòmiques per a intentar contindre la debacle, sense un horitzó clar de recuperació.

Primer revés cap a la vacuna

En aquest escenari, les majors esperances s'han posat en la producció d'una vacuna. Els temps per a aconseguir-la s'han accelerat com mai abans. 190 laboratoris i institucions de tot el món participen en aquesta cursa mèdica sense precedent i 35 d'elles es troben en fase d'assaig clínic. Tanmateix, la solució més avançada, de la farmacèutica AstraZeneca, s'ha hagut d'interrompre després d'una reacció inesperada en un dels participants en l'assaig. Per a la cap científica de l'OMS, Soumya Swaminathan, aquest revés és una mostra que el camí cap a una solució contra la pandèmia "no serà directe i ràpid".