Són eficaços els tests d'antígens? T'expliquem el cicle de la infecció del coronavirus

És molt probable que qualsevol de nosaltres coneguem algun cas d'una persona contagiada que en un primer test d'antígens va tindre un resultat negatiu i en un segon o en una PCR posterior va donar positiu.

És que els tests d'antígens fallen amb la variant òmicron? Doncs segons l'epidemiòleg Michael Mina, professor a la Universitat de Harvard, els tests ràpids sí que funcionen a l'hora de detectar un contagi d'òmicron i a més, afegeix, són a hores d'ara una de les ferramentes més eficaces per a frenar la propagació de contagis.

La situació actual és molt diferent de la de qualsevol dels episodis que hem viscut en els últims dos anys. Mina explica que la immunització adquirida gràcies a la vacuna permet al cos reconéixer el virus ràpidament després d'endinsar-se en nosaltres. Així, ara el nostre sistema immunitari activa l'alarma de manera automàtica i desenvolupa el que exterioritzem com a símptomes, els quals en realitat són la seua defensa contra aquest atacant que ara sap identificar abans que es propague amb virulència dins del nostre cos.

Fins i tot tenint símptomes, puc donar un fals negatiu en un test d'antígens?

El doctor Mina destaca l'avantatge que suposa que els símptomes arriben abans gràcies a les defenses adquirides per la vacuna o per un contagi previ. Perquè això fa que puguem adonar-nos més ràpidament que som portadors del virus i activem un protocol de precaució dies abans que ho féiem en el passat.

Però és just ací on rau el fet que, fins i tot amb símptomes patents, un test d'antígens puga donar negatiu. "Simplement, no és veritat que els tests d'antígens no siguen efectius. És un malentés. Aquests tests són increïblement sensibles en capturar quasi totes les persones que actualment transmeten el virus". L'immunòleg aclareix que la presència del coronavirus en el nostre cos no implica que la càrrega viral siga suficient per a tindre capacitat d'infectar. És a dir, afirma que els tests ràpids sí que detecten les infeccions amb òmicron, però no de la mateixa manera que una prova PCR, la qual té una sensibilitat tal que pot identificar la presència del virus encara que la capacitat de transmissió siga molt reduïda.

D'aquesta manera, Mina emfatitza que, encara que un test ràpid done negatiu perquè s'haja fet en un moment en què la capacitat de transmissió siga baixa, això no significa que en qüestió d'hores el resultat puga ser el contrari. L'explicació la trobem en el cicle d'infecció que el virus desenvolupa dins del cos. "Si tens símptomes i el test resulta negatiu, encara que això puga significar que en eixe moment no contagies, tingues molta, molta cautela. Aïlla't si és possible i repeteix el test l'endemà o de nit". És el consell de l'epidemiòleg amb l'augment de contagis derivat de l'arribada d'òmicron. Dit d'una altra manera, recomana que aprofitem l'avantatge que suposa que amb la immunització els símptomes arriben abans de ser altament contagiosos: "Escolta els símptomes que tingues durant un temps raonable i repeteix les proves fins i tot diàriament si fora possible". 

Normalització de les proves ràpides com a estratègia per al futur

En els últims dies hi ha veus que parlen sobre que la pandèmia estaria arribant a una fase d'endèmia. Els països estan canviant els protocols per a gestionar la propagació del coronavirus i, entre aquests, el govern espanyol ha decidit que el rastreig i les PCR es limitaran als casos greus i grups de risc.

En aquest context, en una entrevista per a la revista Time, Michael Mina va proposar un pla estratègic basat en la normalització dels tests d'antígens com una nova mesura quotidiana a l'abast de qualsevol persona. Mina argumenta que si els serveis públics de salut proporcionaren d'una manera universal els tests ràpids a la ciutadania, els estats es llevarien pes en la detecció i el rastreig dels casos i, al remat, ajudaria a accelerar la detecció d'una part dels contagis i s'estalviarien recursos sanitaris.