Un estudi científic qüestiona la desescalada d'Espanya

Europa va obrir les fronteres internacionals massa ràpid, la informació que els governs aporten a la ciutadania és confusa i poc transparent, i els mecanismes per a detectar i aïllar casos no han sigut efectius en països com Espanya i el Regne Unit, en contrast amb el que han fet alguns estats d'Àsia.

Són algunes de les conclussions d'un estudi internacional publicat en la revista científica The Lancet, que analitza les estratègies que van seguir nou països asiàtics i europeus durant la desescalada, quan van relaxar les mesures de confinament després de la primera ona de la pandèmia.

L'experta en salut pública Helena Legido-Quigley, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, dirigeix el treball, que compara l'experiència de cinc països i regions d'Àsia (Hong Kong, el Japó, Nova Zelanda i Corea del Sud) i quatre d'Europa (Alemanya, Noruega, Espanya i el Regne Unit).

Europa en general i Espanya, en particular, no ixen ben parades de la comparativa. Els autors adverteixen que la desescalada només pot ser efectiva si el país compta amb "mecanismes efectius per a detectar i aïllar casos". Una condició que no s'ha complit a Espanya i el Regne Unit en contrast amb Alemanya, que sí que ha comptat i aplicat recursos suficients.

Per això es considera precipitada l'obertura de fronteres a la Unió Europa, a diferència de les restriccions que continuaren imposant els països estudiats a Àsia i Oceania. "Un estat no hauria d'obrir les fronteres fins que tinga un mecanisme de vigilància efectiu i confirme que els contagis estan suprimint-se" recorda l'estudi, que lamenta que aquest principi "s'ha ignorat", quan la Unió Europea va recuperar la mobilitat intracomunitària al mes juny, una mesura que Espanya va retardar un mes.

La debilitat del sistema sanitari espanyol

Entre els indicadors negatius associats a Espanya, els autors identifiquen específicament la debilitat del sistema públic de salut. "L'experiència d'Alemanya mostra els beneficis d'invertir en el sistema de salut per a futur", adverteix l'estudi, que destaca que abans de la Covid-19 el país comptava amb 34 llits de cures intensives per cada 100.000 habitants, en contrast amb els 9,7 d'Espanya i els 5,2 del Japó. I torna a assenyalar en negatiu l'experiència espanyola per la falta de material de protecció per al personal sanitari, recordant que representen el 10% dels contagis.

En contrast, destaca com a element positiu l'impuls de l'ingrés mínim vital a Espanya per a ajudar a superar la crisi a les persones amb menys recursos.

Informació confusa i poc transparent per a la ciutadania

Entre les Lliçons apreses per l'alleujament les restriccions de Covid-19 -el títol de l'informe- s'adverteix també de la necessitat de millorar la informació que es trasllada a la ciutadania, a fi d'aconseguir una implicació efectiva en la prevenció dels contagis. L'estudi destaca la utilitat de mesures com l'ús de la mascareta i la distància social, però entén que la comunicació dels seus beneficis han sigut sovint "confusos i inconsistents".

"Perquè les mesures de control funcionen, els governs han d'educar i interactuar amb els seus ciutadans", escriuen els autors, que critiquen que la "la base sobre la qual s'estima el risc sovint no està clara" i que no sembla que no s'han traslladat bé a la població alguns avanços recents en la comprensió del coronavirus, com les transmissions relacionades amb les partícules en suspensió en l'aire.

L'anàlisi també alerta de la falta de transparència d'algunes decisions. I anomenen Espanya, el Regne Unit, Singapur i Noruega com a exemple de països on els dirigents han justificat el relaxament d'algunes mesures preventives, sota l'empara d'experts, però "sense fer públic un criteri explícit". Per exemple, respecte del retorn a les aules, consideren que "no sempre està clar si s'ha posat el focus en l'interés de l'alumne o el desig de facilitar als pares el retorn als treballs".

Així mateix, apel·la els estats a establir sistemes fiables per a determinar l'expansió del virus, "més enllà de valors com la ràtio de transmissió", que només considera útil "quan es tenen dades d'alta qualitat en temps real".

Les bambolles socials, una experiència positiva

De les experiències en positiu en l'àmbit internacional, destaca el control de fronteres i les restriccions a la mobilitat a Àsia, i l'experiència de les "bambolles socials" que va estrenar Nova Zelanda de manera pionera. L'anàlisi dona suport als efectes d'una estratègia de Covid zero, com la que va dur a terme el país oceànic, amb l'objectiu d'eliminar per complet la transmissió comunitària.

Lliçons internacionals contra el pitjor dels escenaris

Els autors alerten que, davant la incertesa futura, "els països han de planificar i preparar-se per al pitjor dels casos" i apel·len a la necessitat d'aplicar les que han funcionat en altres països.

"No estem aconsellant que els països repliquen exactament les mateixes mesures que uns altres, però encara no és massa tard perquè els governs prenguen en consideració solucions noves que han desenvolupat altres països i aplicar-les en els seus propis contextos", conclou l'informe.