La xifra de poblacions en risc extrem o alt es multiplica per sis en un mes

Amb un mes transcorregut sense a penes restriccions sanitàries davant la Covid-19 a la Comunitat Valenciana, una nova onada pren forma conforme la incidència del virus avança entre la població. La tendència a l'alça és ja una realitat indiscutible que afecta bona part del territori. En sols un mes, el nombre de municipis valencians en risc extrem o alt per propagació de coronavirus —és a dir, amb incidències superiors a 150 segons els paràmetres d'alerta fixats pel Ministeri de Sanitat— s'ha multiplicat per sis. És la conclusió que s'extrau en comparar els balanços per localitats que publica bisetmanalment la Conselleria de Sanitat Universal corresponents a l'11 d'octubre i l'11 de novembre: la xifra ha passat de 12 a 75. També es sextuplica la xifra de valencians i valencianes que viuen territoris amb aquest nivell d'alerta: fa un mes n'hi havia 90.034; ara, 651.779. 

L'escalada sostinguda en la incidència autonòmica de coronavirus (des del pont d'octubre s'ha duplicat fins 75,28 casos per cada 100.000 habitants) té el seu reflex en l'àmbit municipal. Des de dimarts, els contagis han augmentat en 141 municipis, i en 38 la incidència és extrema, per damunt de 250. Més de la meitat, una vintena, s'ubiquen a comarques del nord, on continua concentrant-se la pitjor part del repunt que ha portat la tardor, especialment en el litoral i l'Alt Palància. Però també hi ha focus preocupants a les comarques de la Vall de Cofrents-Aiora i la Plana d'Utiel-Requena, així com el cordó litoral de la Marina Baixa. 

Moltes de les poblacions amb incidències disparades són menudes, de menys de mil residents censats, en què només un grapat de contagis entre el veïnat dispara la taxa. Passa per exemple al Forcall, Herbers i Algímia d'Almonesir, els tres amb la taxa més elevada de tota la Comunitat Valenciana —2.412,28, 2.272,73 i 1.526,72 contagis per cada 100.000 habitants, respectivament—. 

Però a causa de l'empitjorament generalitzat de la situació epidemiològica, cada vegada són més les localitats d'envergadura significativa que s'inclouen en aquest grup extrem. És el cas de Torreblanca, on la corba està descontrolada: en només set dies la incidència a dues setmanes s'ha disparat 200 punts: de 430,57 a 627.92 contagis per cada 100.000 habitants. La taxa també s'ha triplicat a Borriol (444,69) —després de detectar un brot educatiu amb 14 casos—, Sogorb (417,72) i l'Alcúdia (396,46). 

Les deu ciutats amb més incidència

En les grans ciutats (de més de 20.000 habitants) la pandèmia també va guanyant terreny. Ja n'hi ha deu en risc alt o extrem de contagi, i tres tenen incidències superiors a 250 contagis per cada 100.000 habitants en els darrers catorze dies. Encapçala el rànquing Almassora (Plana Alta), que ha duplicat la incidència per més de dos fins als 332,81 casos. Desbanca Benidorm (Marina Baixa), que es queda en segon lloc amb 276,79. L'augment de contagis en la capital turística valenciana, que s'havia associat a l'arribada de viatgers procedents sobretot del Regne Unit, sembla haverse frenat i situat en una mena d'altiplà, ja que encadena dues setmanes amb xifres estables. En tercer lloc està Requena, on els contagis també creixen exponencialment: en una setmana la incidència s'ha disparat cent punts, fins 254,84 positius. Altres ciutats amb evolució preocupant són l'Alfàs del Pi (234,51), Castelló de la Plana (215,19), la Vila Joiosa (193,19), Altea (181,75), Onda (168,13), Xàtiva (158,66) i el Pilar de la Foradada (156,62).

Elx és l'única de les quatre grans urbs que resisteix, per ara, l'envit de la pandèmia. La incidència, però, creix amb comptagotes i ja supera els 25 positius per cada 100.000 habitants, el llindar de la nova normalitat. Així, passa a risc baix. València i Alacant, per la seua banda, estan en risc mitjà, amb 56,98 i 53,63 contagis per cada 100.000 habitants a dos setmanes.