Eleccions al Senat, una peça clau en l'estratègia política
Els vots a les legislatives determinaran el repartiment de 208 escons i els resultats de les autonòmiques els 58 restants.
Eleccions del 28 d'abril. Dos comicis –autonòmics i legislatius– però tres cambres en joc: les Corts, el Congrés i sí... per a algú se li havia oblidat també hi ha el Senat, la Cambra Alta, l'òrgan de representació territorial d'Espanya.
En segon pla aparent de l'activitat política, associat amb el retir daurat d'alguns polítics en l'ocàs de la trajectòria, no cal però menysprear la rellevància institucional ni el poder d'aquesta cambra, com s'han encarregat de recordat en diferents episodis de les últimes legislatures. La majoria del Senat és obligatòria per a donar llum verda a les iniciatives polítiques més rellevants, com la reforma de la Constitució. Aquestes majories han permés aplicar l'article 155 a Catalunya o vetar l'ampliació del sostre de despesa de l'Estat al govern de Pedro Sánchez, a pesar que comptava amb l'aprovació del Congrés i l'aval de la Unió Europea.
208 senadors per elecció directa i 58 més per les majories autonòmiques
Els resultats del 28 d'abril poden canviar l'equilibri de forces al Senat. La cambra té 266 senadors però el vot dels espanyols només decidirà sobre 208. Com és possible? Perquè mentre que una part dels escons, la majoria, es determinen per atribució directa i un sistema de votació de llistes obertes –els votants triem directament els senadors amb nom i cognoms– l'elecció dels 58 restants correspon als parlaments autonòmics. I en conseqüència dependrà directament dels resultats en cada parlament.
I ací comença l'embolic, perquè no totes les comunitats autonòmes celebren eleccions l'últim diumenge d'abril.
Anem per parts. D'una banda al Senat hi ha 23 senadors que no renoven, o almenys no ho faran a curt termini, perquè els comicis autonòmics es van fer abans, cas d'Andalusia, Galícia, Catalunya i el País Basc. I d'altra banda hi ha els 35 senadors restants. La Comunitat Valenciana decidirà els seus el 28 d'abril, perquè els comicis autonòmics coincideixen amb les generals. Però hi ha altres comunitats i regions autònomes que prorrogaran l'elecció al superdiumenge del 26 de maig, quan celebraran les seues autonòmiques, juntament amb les municipals i les europees.
Parlem d'Aragó, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i La Rioja, juntament amb las ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Així les coses quan el 21 de maig es constituïsquen les Corts Generals de la XIII legislatura, hi haurà una vintena de senadors provisionals, a l'espera dels resultats dels comicis que tindran lloc cinc dies després. Entre aquests senadors en l'aire hi ha noms tan significatius com els d'Ignacio Cosidó i Ander Gil, portaveus del PP i el PSOE respectivament, la designació dels quals depén de la majoria de les Corts de Castella i Lleó que resulte del 26A.
Com es reparteixen els escons?
El repartiments dels escons al Senat es configura a partir d'un procés doble. D'una banda, els 208 escons resultants de l'elecció directa dels votants. De l'altra els 58 que decideixen les majories dels parlaments autonòmics.
Així les coses, la Constitució Espanyola determina l'elecció de quatre senadors per a cadascuna de les 47 províncies peninsulars i dos més per cada ciutat autònoma de Ceuta i Melilla. La distribució canvia en les províncies insulars: tres senadors per a Gran Canària, Tenerife i Mallorca i un per a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, Lanzarote, El Hierro, i a l'illa de la Palma. És a dir, 208 senadors per a 59 circumscripcions.
En les legislatives les llistes són obertes, de manera que l'elector pot marcar els noms que preferisca, fins i tot de diferents partits, en la papereta sèpia on figuren tots els candidats. Això sí, aquesta elecció directa està limitada. Només es poden escollir tres senadors per a les circumscripcions on es trien quatre parlamentaris, dos per a les illes amb tres representants i un a les altres.
A aquest primer grup de senadors se sumen els 58 més que depenen dels parlaments autonòmics, un procés que regula l'article 69.5 de la Constitució Espanyola. La Carta Magna assigna un mínim d'un senador per a cada comunitat i un altre més per cada milió d'habitants.
18 senadors valencians
L'últim cens de l'Institut Nacional d'Estadística va confirmar que la Comunitat Valenciana havia recuperat els cinc milions d'habitants, la qual cosa li permet conservar el sisé senador de l'anterior legislatura. A aquest se sumen els 12 que corresponen a les tres circumpscripcions provincials, és a dir, un total de 18 senadors valencians.
L'atribució d'escons per autonomia i població està pensada per a reforçar la representativitat territorial, en la pràctica també ha esdevingut una via perquè les forces polítiques que no han aconseguit escó per l'elecció directa dels votants arriben a l'hemicicle de la cambra Alta. De fet, això és el que va passar en la legislatura anterior amb Ciutadans i el PSC.
