És possible el debat cívic en les xarxes?

Discutir amb un desconegut en les xarxes, bé siga de política, de sèries o d’esports, és un fet quotidià al qual ens hem acostumat. Internet i les xarxes socials són una gran eina, però sembla que venen també carregades de polèmica i de missatges d’odi, motiu pel qual moltes figures públiques com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el presentador de Bona Vesprada,Màxim Huerta, o l’escriptora Cristina Fallaràs hagen abandonat Twitter.

Ara bé, és possible comunicar-se cívicament? El 2008, arran del creixement dels fòrums de discussió, el programador informàtic Paul Graham va escriure un assaig en què classificava les maneres d’exposar un argument o de refutar-lo. L’autor estableix una jerarquia en les possibles respostes en un debat en funció de la força d'un argument. En la part més alta de la piràmide, hi trobem la millor manera de convéncer i, en la base, la pitjor forma de defendre una postura. L'elecció d'una piràmide per a exposar el seu argument visualment no era casual, ja que els exemples més elevats (en la part de la piràmide més xicoteta) són precisament els menys freqüents, i viceversa: les respostes més habituals es troben en la part més ampla de la piràmide.

En primer lloc trobem refutar el tema central. És a dir, trobem una debilitat en el tema al voltant del qual gira un argument i l’apuntem. Un exemple seria:

La idea principal de l’autor és X, tal com diu: (cita) Però això és incorrecte per les raons exposades a continuació (...)

En el següent escaló hi ha la refutació. Trobem algun error i l’esmentem citant l’autor. La diferència d’aquest apartat respecte de l’anterior és que l’oponent es fixarà en detalls secundaris del text i passarà per alt el tema central.

El contraargument consisteix a contradir l’oponent mitjançant raonaments o evidències, però que no estan relacionats necessàriament amb la qüestió al voltant de la qual parla un text. Sovint, dues persones discuteixen amb passió, tot i que defenen qüestions diferents. En alguns moments, fins i tot, es donaran la raó l’un a l’altre, però estan tan immersos en el debat que no seran conscients dels seus punts en comú.

A continuació, l'autor prossegueix amb la contradicció, que consisteix a donar el punt de vista contrari sense cap evidència. Una mostra d’això seria assegurar que el canvi climàtic o que la pandèmia no són reals, però sense arribar a aportar cap prova o fonts fiables que demostren aquesta afirmació.

La següent fase consisteix a respondre a la forma i no al contingut. És una manera de respondre molt relativa, ja que el que per a algunes persones pot semblar un “to” o una “forma” inapropiada, altres persones ni ho detecten. Per exemple, assenyalar que un text està escrit amb "ràbia" o qüestions d'estil, com ara escriure “aquest” en comptes d’“este” o “veure” en comptes de “vore”.

L'argument ad hominem, ve del llatí i la traducció literal seria argument a l'home, és un terme filosòfic que consisteix a replicar a una afirmació referint-se a la persona que l'ha formulada en lloc de referir-se al mateix argument. Alguns exemples són:

Dius això perquè eres un burgés.

Molt comunista, però tens un iPhone.

La forma més baixa d’argumentar, la més freqüent i que trobem en la base de la piràmide és insultar. Es tracta d'utilitzar un llenguatge abusiu per a espantar l’oponent. És la manera més vulgar de mostrar desacord, però (apunta l’autor) també la més habitual. Una mostra d'aquesta actitud bel·ligerant serien comentaris com ara:

Si no ho entens és perquè eres idiota.

Amb eixa cara d'amargat que tens no m'estranya que penses això.

Per a l’autor, aquesta classificació no implica necessàriament que fer-ho tal com s’indica a l’inici significa tindre la raó. De fet, el primer estat podria ser, fins i tot, poc convincent, però el que mai ens podrà convéncer són els arguments de la base. L’objectiu de Graham amb aquesta jerarquia és ajudar que els usuaris puguen avaluar el que escriuen i lligen, i aprendre a veure més allà dels arguments poc honestos. I el més important per a l’autor: demostrar que és possible defendre posicions contràries en un debat constructiu.