Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
"Sona tan bé": la campanya pel valencià que ha conquistat les xarxes
Clips musicals amb la interpretació de Sarai Cerro i Héctor Juezas i les composicions d’Àlex Martínez (Tardor). Així és l’aposta viral de la Diputació de València.
Un tatuatge del tobogan de Zoo és l’excusa perquè dos joves es desfacen de l'espècie d’embruixament de prejuís que els impedia parlar en la seua llengua materna: el valencià.
Els joves són la col·laboradora de Podríem fer-ho millor Sarai Cerro i l'actor Héctor Juezas, i l'escena és d’un dels clips musicals de la campanya "Sona tan bé", de la Unitat de Normalització Linguística de la Diputació de València. Però ben bé es podria tractar d’una situació quotidiana en una ciutat on el valencià no només continua sent una llengua minoritzada, sinó que també carrega amb els prejudicis de qui, tot i conéixer-la i amar-la, tria el castellà cada vegada que entra a un establiment urbà.
Ja ho diu la lletra de la cançó d’aquest vídeo musical, que és el segon dels tres capítols que formen la campanya: “Jo, que estic molt arrelat i sempre parle valencià, és eixir per la ciutat i em torne carabassa”.
Això és precisament el que li ha passat més d’una volta a Àlex Martínez, vocalista de Tardor, compositor, director i ideòleg d’aquest espot, que ha tardat menys de dos dies a fer-se viral en Twitter.
“Jo, que soc una persona que intenta fomentar l'ús del valencià, quan vaig a un negoci a València on jo, amb prejudici, també considere que no parlaran valencià, canvie al castellà”, ha confessat el cantant en el programa Pròxima parada.
L’integrant de Tardor, que ja havia col·laborat en altres ocasions amb la Diputació, va proposar a Imma Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Linguística, donar-li forma a aquesta idea i acompanyar-la amb música. “Les cançons són un vector de comunicació potentíssim, i tenen una capacitat de difusió massiva”, explica Àlex.
Imma Cerdà coincideix en aquesta visió, i explica que, “fent aquest ullet a Zoo, un dels grups que han fet himnes que es canten en llocs on el valencià no és la llengua vehicular, anàvem a aconseguir adeptes entre el públic a qui es dirigia la campanya: joves i urbanites.”
“Les cançons són un vector de comunicació potentíssim, i tenen una capacitat de difussió massiva”
I pareix que han encertat, perquè la rebuda, tal com relata Imma, ha sigut aclaparadora. Un tuit amb el vídeo s'ha compartit més de 700 vegades.
Entre les virtuts que tant Imma com Àlex destaquen de la campanya és connectar amb la gent des d’una visió positiva i no des de la crítica: “S’aconsegueix més amb mel que amb fel”, explica Imma. Per a ella, el major assoliment d’aquesta i altres campanyes seria aconseguir, precisament allò que dona nom a la unitat que dirigeix: “Normalitzar, és a dir, que siga normal usar la teua llengua”, ha explicat en la ràdio d’À Punt, “perquè, a més, sona tan bé…”.