Què és el soroll marró i per què està revolucionant la indústria musical?

No cal ser massa perspicaç per a detectar que, des de fa pocs anys, les sintonies que acompanyen balls virals en TikTok o Reels d'Instagram acaben coronant les produccions musicals més escoltades i rendibles del moment. Ho van fer temes com Blinding Lights de The Weekend o, més recentment, Despechá de Rosalia.

Però hi ha una altra tendència sonora que també està revolucionant la indústria musical que res té a veure amb la voràgine dels reptes i balls virals. Són els anomenats sorolls blancs, marrons o rosa. Són produccions sonores planes i monòtones creades amb una combinació de freqüències concreta que poden recordar a sorolls d'ambient presents en la natura.

Plataformes de reproducció en línia com YouTube o Spotify han incorporat en l'últim any milers de temes que reprodueixen, per exemple, un simple brunzit radiofònic, el xiulit del vent o bé el so d'una cascada. Són produccions que acumulen sovint milions de reproduccions i que s'han traduït, alhora, en guanys milionaris per als seus creadors. Però, què ha fet que temes sense melodia ni lletra s'hagen convertit en un negoci rendible dins de la competitiva indústria musical?

La popularitat actual aquest tipus d'àudios prové fonamentalment de la suposada capacitat que tenen d'aïllar-nos de sorolls externs o de pensaments intrusius. Fins i tot s'han convertit en un tema recurrent entre influencers de TikTok, que els recomanen per a estudiar, agafar el son o meditar. En realitat no és cap descobriment nou, i els usos d'aquest tipus de sons han sigut diversos durant les darreres dècades.

El soroll blanc és una combinació de totes les freqüències sonant amb la mateixa intensitat i a la mateixa vegada. De fet, se l'anomena blanc per analogia amb la llum blanca, que es forma quan se sumen les ones de tots els colors. Aquesta distribució equilibrada fa que aquest soroll actue, en tasques d'edició o enginyeria de so, com una ferramenta per a bloquejar canvis disruptius. Aquest poder d'emmascarar sorolls que podrien sobresaltar-nos, cridar la nostra atenció, explica per què pot ser un bon aliat per a dormir com un tronc.

El soroll rosa és molt similar al blanc, però conté una xicoteta variació en la distribució de les freqüències: les més altes (és a dir, els sons més aguts) tenen una intensitat menor que les freqüències més baixes (més greus). El soroll rosa també s'ha utilitzat tradicionalment per a comprovar el funcionament d'altaveus i amplificadors.

En el soroll marró, el desequilibri cap a freqüències més baixes és encara més marcat que en el rosa. Curiosament, en origen, el nom d'aquest soroll no responia amb el color, sinó al cognom del biòleg escocés Robert Brown. Aquest científic va descobrir l'anomenat moviment brownià, que descriu el comportament de les partícules en un medi fluid. El soroll que produeix aquest moviment s'ha convertit hui en una popular eina per a desconnectar de les distraccions i que acumula, en el cas del vídeo següent, prop de 20 milions de visualitzacions en YouTube.