Ara en la televisió
BON DIA COMUNITAT VALENCIANA
Un madrileny que parla valencià perquè li agrada: "El gaudisc molt, i vaig decidir aprendre'l i parlar-lo"
Un equip d'À Punt NTC va parlar amb ell al Museu Faller que la Regidoria de Cultura de Fuenlabrada ha instal·lat a Madrid
Madrileny que parla valencià
Ell és Jorge Ortiz González i en les seues xarxes es defineix com "madrilenycià", estudia Audiovisuals i informàtica i l'entrevistàrem en À Punt NTC durant la seua visita a Museu Faller de Fuenlabrada.
El seu testimoni ha començat a viralitzar-se perquè és un jove madrileny, nascut a Fuenlabrada, que parla valencià: "sí, parle valencià perquè és una llengua que m'agrada, que la gaudisc molt, i vaig decidir aprendre-la i parlar-la".
Fins i tot, hui Compromís li ha dedicat el seu ja típic "bon dia i sobretot a..." dels divendres:
També és un apassionat de les Falles i per això va aprofitar l'oportunitat que el centre d'art de Fuenlabrada li va brindar de veure els ninots i la indumentària fallera de prop: "és una exposició molt bonica, després de veure-ho en la televisió, veure-ho de prop, els vestits, els ninots, és flipant". "De prop impacta més", remata.
Jorge ens ha confessat que mai ha estat en les Falles de València i que volia conéixer la festa el 2020, però "com ja sabem, la cosa va acabar com va acabar", diu. Enguany intentarà assistir-hi sense dubte i ací l'esperem amb els braços ben oberts.
"Malgrat que no tinc arrels valencianes, l'estime com si fora meua"
La seua estima per la llengua i la cultura valenciana prové de la seua adolescència. Quan tenia dotze anys va veure la sèrie Polseres vermelles, que no tenia una temporada doblada al castellà. Més endavant, quan va succeir el tancament d'RTVV, va començar a investigar sobre el tema i va llegir molt en valencià. Amb la reobertura de la televisió pública valenciana i altres ficcions com Merlí o Polònia, s'hi va acostar molt més. Tant és així que es va unir a un grup on parlen valencià i va fer amistats valencianes que l'animaren a estudiar la llengua: "malgrat que ells em respectaven molt i no m'ho van demanar mai, vaig voler fer-ho". D'això ja fa quatre anys i, des d'aleshores "no he parat mai, i fins i tot m'he pogut traure un C1 sense molt esforç".