Una habitació pròpia

El món ple de fantasia i imaginació que reivindicava Antoine de Saint-Exupéry en El petit príncep està cada vegada més lluny. D’educació i creativitat parlaré amb una professora de secundària. Una amiga m’explicarà també les lliçons de vida que podem extraure d’un llarg viatge.

És inevitable: cada generació es rebel·la contra la precedent. Els diferents valors i objectius desencadenen conflictes que afecten la família i també l’entorn, com passa en Cañas y barro, de Vicente Blasco Ibáñez. Parlaré amb Paco Baixauli perquè m’explique quins costums han desaparegut i quins s’hi mantenen. El nostre síndic major de comptes em resoldrà els meus dubtes sobre el capitalisme.

La Guerra Civil a través dels ulls d’una xiqueta. En Celia en la revolución, d’Elena Fortún, l’adolescent Celia descobreix que la barbàrie pot arrelar en qualsevol cor, independentment del color i la ideologia. He trobat a qui podria haver sigut Celia: Matilde Bogani. Parlaré amb ella i amb Rodolf Sirera, de la producció de Parany, una sèrie d’Àpunt mèdia ambientada en la Guerra Civil a València.

Molta gent va descobrir la seua part espiritual gràcies a Siddhartha, de Herman Hesse, una novel·la sobre un aspirant a Buda que descobreix que, per ser un ésser integral, ha d’equilibrar totes les dimensions: la mental, l’emocional, la física i l’espiritual. El lama Rinchen em donarà claus per a treballar esta dimensió en un món materialista. De llibres d’autoajuda parlaré amb el filòsof Juan Carlos Siurana.

La maternitat se sobreentén en les dones. Amb Yerma de Lorca, tractarem què passa amb les que no volen o no poden ser mares? Parlaré amb una jove que va deixar el poble perquè també sentia que no podia expressar la seua vertadera personalitat. La dramaturga Portaceli em donarà també la seua visió particular.

Hi ha persones que han nascut a l’inrevés, com Wilt. En aquesta novel·la, Tom Sharpe aprofita les desgràcies del protagonista per a criticar tots els estaments de la societat. L’actriu i còmica Maria Juan em contarà què és per a ella l’humor i com De les fílies sexuals dels personatges i nostres en parlaré amb la sexòloga Nayara Mira.

Una vida avorrida és el caldo de cultiu perfecte perquè la ment imagine realitats paral·leles més estimulants. Això li passa a la protagonista de Moderato Cantabile, de Marguerite Duras. El director de cine Nacho Ruipérez m’explicarà si els humans necessitem crear i consumir ficció per a estar satisfets. També parlaré amb l’humorista Xavi Castillo, desafiador de l’autoritat per antonomàsia.

Carreteres infinites, relacions obertes i fongs al·lucinògens. Aquesta és la imatge que ens ha quedat de la generació beat. I és cert que en A la carretera, Jack Kerouac la descriu així, però també mostra el declivi físic i moral d'uns jóvens que acaben fugint d'ells mateixos. Parlaré amb Vicente Pizcueta de les semblances amb la ruta del bakalao. El poliamor el desglossaré amb el psicòleg Álvaro Saval.

L’addicció al joc s’ha sofisticat i afecta persones de totes les edats. Amb El jugador de Dostoievski exploraré aquesta realitat que naix de la mateixa font que l’addicció a les drogues, als diners o a l’enamorament. Un jove que va estar enganxat a les apostes esportives m’explicarà qui són els còmplices. La xef Begoña Rodrigo em parlarà d’atzar i èxit professional.

Amb El tramvia groc, de Joan Francesc Mira, m’he qüestionat quin és el passat de la meua terra, qui som nosaltres com a valencians i en qui ens estem convertint. El mateix Joan Francesc Mira em donarà la seua visió sobre l’autoestima valenciana, i el periodista Vicent Marco desmuntarà alguns dels tòpics valencians que tant li agraden.

El racisme continua viu, potser perquè qui el professa no ha llegit Persèpolis. En aquesta novel·la gràfica, Marjane Satrapi conta la seua història com a xiqueta i dona iraniana. Manal Brimo m’explicarà com s’ha integrat a Llíria, la seua nova ciutat. La periodista Lola Bañón em donarà una lliçó sobre com comunicar la realitat dels països orientals.

Per què ens hem acostumat que els polítics incomplisquen les promeses i renuncien als seus principis per poder? Potser la resposta la tinga Ramon Llull en el Llibre de les bèsties. Parlaré amb la politòloga Rosa Roig perquè em descriga com hauria de ser un bon polític. El músic Senior em contarà com fa política des de la música.

Per què menyspreem els adolescents en lloc d’aprofitar la seua mirada per a millorar el món? És la pregunta que m’ha despertat Les aventures d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. La periodista i especialista en llenguatge no verbal Susana Fuster m’explicarà com es poden llegir els gestos i postures dels adolescents. Una de 14 anys, em contarà com viu esta etapa

Víctor Frankenstein dóna vida a una criatura mitjançant trossos de cadàvers humans. El resultat només podia ser monstruós, veritat? Tant és així que ell encara busca l’estima dels altres on sols troba el rebuig social més exacerbat. Una cosa semblant li va passar a Amparo Carmona, que va patir assetjament escolar des de la infància.

Quan Roberto Saviano, l’autor de Gomorra, es va infiltrar en la Camorra de Nàpols per a conéixer com funcionava, ho va contar en aquest angoixant llibre i la vida li va fer un tomb. Ara viu escortat perquè els mafiosos el tenen amenaçat de mort. Parle amb Luis Sanz, fiscal especialitzat en crim organitzat, perquè m’explique com actua aquesta organització criminal.

Imagina que un dia et quedes cec de colp, però no ho veus tot negre sinó blanc! I no eres l’únic… Tota la ciutat s’infecta de l’epidèmia de ceguesa blanca i posen als malalts en quarantera a un manicomi. Allí brollen els instints més baixos, però també els millors valors humans. Aquesta és la colpidora història que plantetja José Saramago en Assaig sobre la ceguesa, una ceguesa que esdevé més una qüestió moral que física.

Al mític Macondo les set generacions de la família Buendía entren en un bucle de passions, soledat i màgia. Aquest és el context on transcorre l’extraordinària història de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. El sexe desaforat també està present en la novel·la de Gabo. Connectaré per Skype amb la sexòloga Lara Avargues perquè em conte si de vegades recorrem al sexe per soledat.

Hi ha decisions en la vida que semblen personals però que, en realitat, afecten molt al nostre entorn. És el cas de la trascendental tria que Bird ha de fer en d’Una qüestió personal, de Quenzaburô Ôe. Bird acaba de tindre un fill amb una malformació al cap i no sap si dir-li-ho a la mare del xiquet i afrontar la situació o fugir de la seua desgràcia.

Jed Martin, el protagonista d’El mapa i el territori de Michel Houellebecq, és un artista ric i famós que no troba la raó de l’èxistència en el llenç elitista i buit del món de l’art. Per entendre millor aquest creador turmentat connectaré amb el crític d’art Álvaro de los Ángeles.

A tots ens costa madurar, triar el nostre camí mitjançant les decisions vitals més importants. Per això molts ens refugiem fent llistes de pros i contres per esbrinar quina és la millor ruta a seguir. Rob, el protagonista melòman d’Alta Fidelitat, de Nick Hornby, és un d’ells. Rob és un home infantil, encara que tinga més de trenta anys, i viu tancat en el món somiador de la seua botiga de discos.