À Punt és ja un referent comunicatiu per a la ciutadania valenciana
Quatre mesos després de l’inici de les emissions, un 14,2% dels valencians la veuen diàriament, segons un estudi de l’empresa demoscòpica GFK.
Hui es compleixen 4 mesos des de l’inici de les emissions de la televisió d’À Punt. Des d’aquest moment l’espai públic de comunicació valencià no ha deixat de créixer amb la nova programació de tardor-hivern, el llançament d’aplicacions mòbils, els nous estudis i la nova programació de la ràdio pública.
El naixement d’À Punt es produeix a més en un context de canvis profunds en el consum de formats audiovisuals. La TDT perd força en favor de noves maneres d’accedir tant a la informació com als continguts d’entreteniment. Sobretot els més joves usen el web, les aplicacions mòbils o les xarxes socials. En el darrer mes s’han reproduït més de mig milió de vídeos en el Facebook d’À Punt Mèdia i s’ha incrementat un 20% els usuaris únics del web.
Sobre aquesta fragmentació d’audiències, la professora de comunicació audiovisual de la Universitat Jaume I Jéssica Izquierdo considera que “per a conéixer les audiències d’un entorn multiplataforma cal una compilació d’audiències i una medició que responga a la complexitat d’un mitjà convergent com és À Punt”.
En aquest sentit, una de les apostes de la nova programació, Family Duo, té 264.000 reproduccions de vídeos en el Facebook del programa, tres setmanes després de l’estrena, i ha sigut trending topic en Twitter, setmana rere setmana. També ho és La qüestió, l’aposta de debat i reflexió dels serveis informatius que s’emet els divendres a la nit.
Aposta pel servei públic i pel valencià
L’espai de comunicació valencià compleix amb l’ADN que dona sentit al seu naixement: una programació rigorosa, de qualitat, vertebradora i que fa visible la ciutadania valenciana. En els seus quatre mesos d’emissions s’han retransmés des d’À Punt esdeveniments en directe com el debat de política general, les Fogueres d’Alacant, les festes de Sogorb i d’Algemesí, els Premis de les Arts Escèniques o els actes del Nou d’Octubre. A més, des del mes de setembre s’avança en l’adaptació dels continguts per a persones amb diversitat funcional, i s’ofereix mitja hora al dia d’informació en llengua de signes.
Per la seua part, la directora general d’À Punt, Empar Marco, ha destacat que “À Punt vol tindre molta presència. Audiència sí, però no a qualsevol preu. Es deu al servei públic amb continguts de proximitat, veraços i rigorosos. L’aposta d’À Punt és el valencià i el sector audiovisual valencià”.
À Punt aposta en la seua programació per programes d’humor, cultura, ficció pròpia, amb sèries com La vall, i pel·lícules doblades al valencià. Durant els quatre mesos d’emissions, una huitantena de grups musicals valencians han passat pels programes de la casa. Els continguts de la televisió pública valenciana ha posat l’accent en la visibilització de les dones, amb espais com Valentes, i s’ha refermat el compromís amb el medi ambient amb l’estrena del nou programa Terra viva.
Un 14,2% dels valencians veu À Punt cada dia
Segons un estudi quantitatiu de l’empresa GFK, encarregat pel Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, la televisió d’À Punt té cada vegada més seguidors. Si comparem les dades de juliol amb les de setembre, creix el nombre de persones que consumeixen continguts d’À Punt diàriament del 13,4% al juliol al 14,2% al setembre.
Segons l’enquesta de GFK, quasi el 66% de les llars valencianes tenen sintonitzada la televisió d’À Punt, 5 punts més que al mes de juliol.
Els informatius i els esports tenen un índex més alt de fidelitat. Els 42,2% dels espectadors d’À Punt seguiren en setembre els informatius de la cadena, 4 punts més que al juliol. En els esports el seguiment creix també 4 punts en el mateix període, cosa que coincideix amb la inclusió en la graella de les retransmissions en directe i dels programes especialitzats. Els magazins són els continguts següents més vistos.
