Buscant els pols de fred: San Benito, Aiora

Després d'analitzar les característiques geogràfiques de la rambla de Mariola, un dels punts més freds del territori valencià, toca ara viatjar uns quants quilòmetres a l'interior per a trobar un altre dels punts que més destaquen pel fred durant la nit. Aquest paratge el podem trobar a terme d'Aiora, i més en concret, a l'aldea de San Benito. Passem a analitzar les característiques que fan especial aquest entorn.

Situat a escassos metres del límit autonòmic, a la comarca interior de la Vall de Cofrents-Aiora, trobem aquest observatori meteorològic, instal·lat el 29 de desembre de 2016. Terra de calor i tronades a l'estiu; fred i gelades a l'hivern. Envoltat de camps de cereals i als peus de la coneguda serra del Mugrón.

També podem trobar a escassos metres de l'observatori la Llacuna endorreica de San Benito. Aquest tipus de llacunes es caracteritzen per no evacuar la seua aigua ni per desguàs ni per infiltració, és a dir, evapora tota l'aigua que recull la seua conca hidrogràfica. Perquè es forme aquesta acumulació d'aigua, a més, ha de trobar-se a un mínim topogràfic local, i és això el que permet que el fred es concentre en aquesta zona durant les nits més estables. Aquesta llacuna va reaparéixer l'agost de 2015, després d'estar molts anys seca.

Les dades que s'han obtingut del paratge són més que interessants. L'entorn té un clima mediterrani continentalitzat. Aquest clima té com a característica principal la gran diferència entre la màxima i la mínima anual. L'any 2017, per exemple, la mínima més baixa va ser de -9,4 °C en desembre, i la màxima més elevada va ser de 41,1 °C a l'agost. En total, hi va haver una amplitud tèrmica anual de 50,5 °C. Aquestes són les dades més destacables de l'observatori l'any passat:

MINIMES MÉS BAIXES a SAN BENITO, AIORA 

Com s'hi pot apreciar, les precipitacions totals anuals són poc significatives. Això es deu, en gran part, al fet que es troba a sotavent dels vents humits provinents del Mediterrani. Així, la major part de la pluja anual s'hi acumula gràcies als fronts de ponent, o de les tronades que es donen a l'estiu.

El vent, a més, és molt destacable. La velocitat mitjana des que es va instal·lar l'estació és de 11,9 km/h. La marca dels 100 km/h sol superar-se diverses vegades a l'any, i des que es va instal·lar l'any 2017 s'ha sobrepassat un total de 16 dies,entre els quals destaca el dia 23 de gener d'enguany, amb una ràfega de 129 km/h.