La primavera, l'estació caòtica
Expliquem els perquès de l'oratge tan canviant (i de vegades difícil de preveure) de la primavera.
La primavera és ben coneguda per ser una estació completament caòtica, ja no només a la Comunitat Valenciana, sinó per tot arreu. És a la primavera quan tenim la transició entre les masses d'aire més fredes que s'imposen a l'hivern i les càlides de l'estiu, i en aquesta lluita de masses sorgeix la inestabilitat.
Existeixen diverses raons que expliquen perquè la primavera té aquest caràcter tan imprevisible.
Per una banda, i com assenyala la termodinàmica, com més gran siga la diferència de temperatura entre dues capes d'un fluid, més marcada serà la inestabilitat en la zona circumdant. La inestabilitat afavoreix els moviments de les masses d'aire, que seran molt més virulents com més gran siga el contrast tèrmic, fet que generarà les baixes pressions. Per tant, durant la primavera encara és habitual rebre una quantitat important de borrasques atlàntiques, que ací arriben debilitades, però que encara poden afectar-nos més que a l'hivern. Per què? Per la segona raó.
Com que el dia s'allarga durant la primavera i la incidència del sol és més directa, la superfície s'escalfa cada vegada més. Amb això, observarem que aquest fenomen té dues conseqüències. La primera és la generació de les brises, aquest tipus de vent tan conegut a les nostres terres i que té l'origen en la diferència tèrmica del mar, encara fred a la primavera, i la terra. I aquest fenomen lliga amb el següent factor. Els fronts debilitats de ponent que ens arriben a l'hivern ara compten amb un element extra, la humitat que aporten aquestes brises marines i, per tant, una major probabilitat que les bandes de núvols es regeneren i ens deixen precipitacions.
La segona conseqüència de l'escalfament cada vegada més acusat de la superfície és l'augment de la probabilitat que es generen tempestes. I és que si tenim aire relativament més fred en altura, una certa humitat en superfície i una forta convecció originada per aquest escalfament, tenim els ingredients necessaris perquè se'n formen. A més, acostumen a formar-se en zones de muntanya, ja que l'orografia fa de trampolí de la massa d'aire càlida que s'origina en superfície.
A més, cap a mitjans de l'hivern habitualment hi ha un escalfament sobtat a l'estratosfera que produeix un trencament del vòrtex polar, i que comporta grans variacions climàtiques que poden durar fins a la primavera. Hi ha un cas recent a finals de l'hivern del 2017-2018, que va provocar una primavera més freda i plujosa del que és habitual. Però no tots els episodis d'escalfament sobtat estratosfèric tenen com a conseqüència els mateixos episodis de pluja i fred. Cada esdeveniment és únic i depén de com interactue a l'estratosfera, i també de com aquest escalfament afecte després la troposfera. Enguany, al gener, el trencament del vòrtex polar va afectar, sobretot, els Estats Units, on va deixar temperatures mínimes històriques.
Per tant, hi ha molts ingredients a tindre en compte en les prediccions meteorològiques durant la primavera. Les previsions a llarg termini afigen encara més incertesa, i ara per ara només podem dir que aquesta primavera del 2019 comença amb canvis importants. Res a veure amb la manera com vam acomiadar l'hivern.
