• Què ens ha deixat el 2018?

    L'oratge | 03/04/2019 18:34
    À Punt NTC

    Com cada any, l’Organització Mundial de la Meteorologia (WMO) emet una declaració sobre l’estat climàtic a escala mundial basat en dades d’organitzacions meteorològiques nacionals i serveis hidrològics entre d’altres.

    Ací mostrem alguns dels titulars que, malauradament, el darrer any, el 2018 ens ha deixat.

    Quart any més càlid

    Açò implica que els darrers quatre anys, 2015, 2016, 2017 i 2018, siguen els quatre anys més càlids des que hi ha registres, cap a l’any 1850. Cal recalcar que l’anterior 2018, i a diferència dels altres tres, va començar amb un episodi de la Niña, associat amb temperatures globals més baixes.


    WMO

    Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle continuen en ascens

    Els nivells de concentracions de diòxid del carboni continuaren creixent el 2018. Les concentracions atmosfèriques mostren un equilibri entre les emissions a causa d’activitats humanes i l’absorció neta per part de la biosfera i els oceans. L’increment del nivell dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera és una peça clau en el canvi climàtic.


    WMO

    El nivell del mar continua pujant

    El nivell global mitjà del mar per al període comprés entre gener i juliol de 2018 ha sigut 2 a 3 mm més alt que per al període equivalent el 2017.

    WMO

    Contingut més elevat de calor als oceans

    Més del 90% de l’energia atrapada dins de l’atmosfera pels gasos d’efecte hivernacle van a parar als oceans. El contingut de calor de l’oceà proporciona una mesura directa de l’energia que s’acumula a les capes superiors. En cada un dels trimestres del 2018, el contingut de calor de l’oceà en els 700 m i 2.000 m més superficials va ser el més alt o el segon més alt de la història. A més, cada vegada s’emmagatzema més calor a les capes més baixes de l’oceà. Per altra banda i centrant-nos en el diòxid de carboni, en l’última dècada, els oceans van absorbir al voltant del 25% de les emissions antropògenes d’aquest gas. L’absorció del diòxid de carboni reacciona amb l’aigua de mar i canvia el pH de l’oceà, en un procés que es coneix com l’acidificació de l’oceà. De fet, les observacions en l’oceà obert durant els últims trenta anys han mostrat una clara tendència a disminuir el pH.

    Extensió del gel marí per davall de la mitjana al Àrtic i la Antàrtida

    L’extensió del gel marí de l’Àrtic va estar molt per davall de la mitjana al llarg de 2018 i es va situar en nivells rècord durant els primers dos mesos de l’any. El màxim anual es va produir a mitjans del mes de març amb una l’extensió mensual de 14,48 milions de quilòmetres quadrats, el tercer més baix de la història i aproximadament un 7% per sota de la mitjana de 1981-2010.
    L’extensió del gel marí antàrtic va aconseguir la seua màxima extensió anual a finals de setembre i principis d’octubre. L’extensió mitjana de setembre va ser de 17.82 milions de quilòmetres quadrats, 4% per sota de la mitjana i qualificada com la quinta més xicoteta.


    WMO


    WMO