• Un juny d'extrems

    L'oratge | 05/07/2019 16:53
    À Punt NTC

    El diagrama de barres de calfament (warming stripes) representa l'evolució de la temperatura mitjana de juny al conjunt del territori valencià des de 1950 a 2019 i s'adiu al context de calfament global que ens afecta fa dècades.

    Juny de 2019 ha sigut un mes d'extrems pel que fa a la temperatura i a la precipitació. Tot i que en conjunt només ha sigut lleugerament càlid, gràcies al fet que la primera quinzena va ser fresca, el final del mes ha estat marcat per un extraordinari episodi de calor que va deixar rècords històrics en diversos observatoris de Castelló, alguns dels quals compten amb sèries de dades centenàries.






    L'episodi de calor extrem de finals de juny també ha tingut un efecte clar en la temperatura superficial de la mar, que havia estat més freda que la mitjana al llarg de la primavera i ha experimentat un brusc ascens i s'ha situat dos graus per damunt del que seria normal.



    Pel que fa a les precipitacions, juny ha sigut extremadament sec, el més sec des de 1950 a l'observatori de València, amb una quarta part del territori on no ha caigut ni una gota i amb dos terceres parts que han registrat menys d'un litre per metre quadrat en tot el mes. El dèficit de pluges està directament relacionat amb l'absència de tronades: només hem tingut tres dies amb tempestes amb tan sols 42 descàrregues elèctriques comptabilitzades, que és el registre més baix per a un mes de juny.



    Un episodi de calor extremada, encara que siga anticipat i amb rècords, no és canvi climàtic (temps i clima no són el mateix), però un episodi així és molt més probable amb canvi climàtic que sense, ja que el canvi climàtic actual afavoreix les onades de calor i fa que siguen més freqüents.

    Per a establir la relació entre un esdeveniment extrem i l'actual canvi climàtic són necessaris els estudis d'atribució, que mitjançant la reanàlisi de les observacions meteorològiques permeten fer investigacions de tipus climàtic. El Centre Europeu de Predicció, ECMWF utilitza els seus models de pronòstic i sistemes d'assimilació de dades per a reanalitzar les observacions, creant conjunts de dades globals que descriuen la història recent de l’atmosfera, la superfície terrestre i els oceans.

    En referència a l'episodi de final de juny, un estudi d'atribució exemplar l'acaba de publicar el cap de climatologia de la delegació d'AEMET a València, José Ángel Núñez Mora. L'informe titulat  Análisis de la ola de calor de junio de 2019 en un contexto de crisis climática ha determinat l'augment de la freqüència

    L'estudi determina que la freqüència d'episodis de calor extraordinaris s'ha multiplicat per 10 entre les acaballes del segle XX i l'inici del segle XXI. I que les irrupcions d'aire càlid han passat de tindre un retorn de 30 anys a finals del segle passat, a produir-se cada 3,7 anys al començament del segle XXI.