Petroli no convencional; contaminació no convencional
Noves formes d'obtindre petroli amenacen el medi ambient.
El dia 30 maig analitzàrem dos dels moltíssims contaminants atmosfèrics que s'han vist incrementats per l'acció humana: els aerosols i el monòxid de carboni. La raó? Veure quina era la densitat i distribució que presentaven al llarg del nostre planeta. El que vam trobar, ho expliquem en les línies següents.
Analitzem primer el mapa de densitat d'aerosols en l'àmbit global. Trobem una alta densitat a tota la zona dels tròpics, coneguda com cinturó de convergència intertropical i on es produeix constantment una forta convecció. De fet, la majoria d'aquestes partícules que es marquen al mapa corresponen a pols en suspensió causada justament per la convenció anteriorment mencionada. Però d'on ve el pic de densitat tan important del Canadà?
Analitzem un segon mapa, el de la densitat de monòxid de carboni, un contaminant a l'atmosfera produït per la crema de combustibles fòssils, a més dels incendis forestals i la crema de biomassa. Veiem com en aquest cas, la densitat és més homogènia al llarg del planeta, tot i que veiem pics importants a l'Índia i la Xina. Però sense dubte, el més important el trobem novament al nord del Canadà. Aquest índex ja dona pistes que efectivament els combustibles fòssils estan pel mig. Però quin?
Encara que el petroli convencional és més fàcil d'extraure, cada vegada és més escàs, però queda molt petroli no convencional, com el que es troba a les arenes bituminoses. Països com el Canadà disposen d’unes enormes reserves d'aquest tipus de cru, l'impacte ambiental del qual és major que el convencional.
Les arenes bituminoses, també conegudes com arenes de quitrà, són un tipus de petroli de baixa qualitat que consisteix en betum barrejat amb arena, argila i aigua. Aquesta característica, que dificulta i n’encareix l’extracció i conversió en combustible, fa que se'ls classifique com a font no convencional per a l'obtenció del petroli. Hi ha grans depòsits d'arenes bituminoses a la província canadenca d'Alberta, però al seu torn també es poden trobar depòsits considerables a Veneçuela, Rússia, el Kazakhstan, la part continental dels Estats Units, la República del Congo i Madagascar. És justament per les arenes bituminoses d'Alberta pel que es consideraria el Canadà el segon país amb fonts petrolíferes més grans del món.
L'explotació d'arenes bituminoses és extremadament nociva per al clima, les comunitats locals i el medi ambient. L'extracció i la producció de petroli provinent d'arenes bituminoses requereix una despesa enorme d'energia i genera una gran quantitat d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Es tracta, doncs, d’un dels combustibles més bruts del món.
Les enormes reserves d'arenes bituminoses, les seues emissions elevades de gasos i el creixement ràpid de la seua explotació les converteixen en una amenaça severa i imminent per al clima.
De fet, podem comprovar en la imatge anterior que el dia 30 de maig la qualitat de l'aire d'alguns observatoris d'Alberta va estar considerada insalubre. Sense dubte, un tema per a reflexionar.
