El Congrés d’Economia Feminista reivindica la importància de les cures

Proposen posar l’èmfasi en el benestar de les persones i el planeta com a base de l’economia.

VÍDEO | El Congrés d’Economia Feminista reivindica la importància de les cures

Aquesta setmana ha tingut lloc a València el sisé Congrés d’Economia Feminista, impulsat per economistes feministes de la Xarxa Estatal d’Economia Crítica i amb la col·laboració de la Càtedra de Economia Feminista i de l’Institut d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. 

Com pot l’economia feminista generar alternatives al model econòmic i polític vigent? Aquesta és la qüestió crítica a la qual han intentat oferir una resposta més de tres-centes dones després de tres dies de debat. 

El Congrés vol ser un espai de trobada i interacció entre l’àmbit acadèmic i el vessant social, per tal de generar debat i coneixements aplicats adreçats a canviar el paradigma econòmic. Aquest canvi, segons l’organització, no es pot ajornar per més temps i el feminisme és un projecte ètic per a poder dur-lo a terme.

El congrés s’ha distribuït en sis àrees temàtiques: cures, desmuntar el neoliberalisme, ecofeminisme i emergència climàtica, polítiques públiques, pressupostos amb perspectiva de gènere i resistències feministes i estratègies de canvi. Hi ha eixit 105 propostes que són un indicador clar del creixent interés per les formes de gestió alternatives al neoliberalisme.

Què és l’economia feminista?

En paraules de la coordinadora del congrés, Carmen Castro, l’economia feminista és “l’estudi crític de l’economia des de la perspectiva feminista, que és una perspectiva inclusiva que posa en el centre d’atenció la vida i el desenvolupament humà en unes condicions dignes per a les persones, els éssers vius i també per al planeta”. És a dir, una economia centrada en aconseguir el benestar de les persones i del planeta per damunt dels beneficis econòmics i dels interessos de les grans fortunes.

Algunes de les conclusions del congrés

La conclusió general del congrés és la “denúncia unànime del procés de bel·ligerància neoliberal i contrareacció patriarcal i capitalista orquestrat a partir de les polítiques austericides que s’han gestionat en els últims deu anys després de la terrible crisi que ha precaritzat i travessat les vides”. El capitalisme s’ha aprofitat del sistema patriarcal i viceversa per a definir els termes de la nostra societat actual. No només les dones són les que més pateixen els efectes de la crisi a nivell econòmic, sinó que es pot observar clarament l’escalada de la violència contra les dones en l’última dècada, mentre que problemes com el sostre de vidre, la doble jornada o la bretxa salarial continuen vigents.

Per a canviar el model econòmic cal integrar les cures com una necessitat emergent i social, i crear un sistema públic d’atenció a les cures i la dependència que es base en l’universalisme, la gratuïtat i els serveis públics per a totes les persones que ho necessiten, no en prestacions econòmiques i monetàries. 

Canviar el model econòmic passa també per la sobirania alimentària. Cada poble ha de tindre capacitat per a definir les seues pròpies polítiques agràries i alimentàries d’acord amb objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària, el que implica la protecció del mercat domèstic contra els productes excedents que es venen més barats en el mercat internacional i contra la venta per sota dels costos de producció.

Per últim, han afegit, un canvi en el model econòmic, polític i social requereix, com no, d’un canvi radical en l’educació.

També et pot interessar

stats