Deu anys després, Haití encara es recupera d’un dels terratrémols més mortífers de la història

Prop de 316.000 persones van morir, 350.000 van resultar ferides i milers d’edificis es van desplomar.

Deu anys després, Haití encara es recupera d’un dels terratrémols més mortífers de la història

El 12 de gener de 2010 la terra va sacsejar el país més pobre del continent americà, Haití. Un terratrémol de magnitud 7,0 en l'escala Richter, que va tindre el seu epicentre en Léogâne, a uns 15 quilòmetres al sud-oest de Port-au-Prince, i que està considerat un dels sismes més mortífers i devastadors de la història. 

La proximitat de l'epicentre a la regió metropolitana de la capital, densament poblada, la fragilitat de les construccions i la superficialitat de la tremolor -entre 8 i 13 quilòmetres sota terra- van provocar una catàstrofe sense precedents. 

Prop de 316.000 persones van morir, una xifra de morts deu vegades superior a la suma de víctimes de tots els desastres ocorreguts en Haití des de 1963, segons el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). 

A més, hi va haver 350.000 ferits, milers de cases desplomades i el 60% de les infraestructures mèdiques van ser destruïdes. Entre la multitud d’edificis que es van ensorrar estava el Palau Nacional, el Parlament o la catedral de la capital, tots ells encara sense reconstruir.

Després del terratrémol, més de 12.000 grups d'ajuda van llançar una de les majors operacions humanitàries i de reconstrucció, que no han estat exemptes de crítiques. Així, les forces de pau de l'ONU van començar accidentalment una epidèmia de còlera que va matar a 9.300 persones i va emmalaltir a altres 800.000. Altres treballadors humanitaris estan acusats d'abusar de dones i xiquets.

"Haití no té mare ni pare", diu l'haitià Jean Brune Wilga prop de les restes del Palau Nacional, l'antiga residència del president. "Deu anys després del terratrémol, el palau encara no hauria d'estar en ruïnes".

Haití i el cas Blasco

El sisme va tocar també la Comunitat Valenciana. Deu anys després, encara està pendent la sentència per a l'exconseller de Cooperació Rafael Blasco i per a 23 acusats més. Se'ls acusa de desviar més de quatre milions d'euros que estaven destinats a projectes de cooperació internacional, un dels quals era la construcció d’un hospital a Haití que no es va dur a terme mai. En El clan Blasco, la crònica d'investigació periodística sobre la trama de corrupció protagonitzada per l’exconseller, es desgranen els detalls d’aquesta i altres irregularitats que van involucrar projectes de cooperació al Carib. 

També et pot interessar

stats