Els comicis a Bolívia obrin una possible segona volta entre Morales i Mesa

El líder de Moviment al Socialisme, el president amb més temps en el poder en la història del país, confia que el recompte del vot rural evite una nova cita amb les urnes.

Foto de portada: El president de Bolívia, Evo Morales, en una declaració davant de la premsa aquest diumenge al Palacio Quemado de La Paz

El recompte de vots de les eleccions a Bolívia ha obert aquest diumenge la possibilitat d’una segona volta entre el president del país, Evo Morales, i l’opositor Carlos Mesa, per primera vegada des que el dirigent indígena va arribar al poder fa més de tretze anys.

Encara que les primeres dades de l'òrgan electoral són només preliminars i les definitives poden tardar dies, la jornada deixa un possible ascens per a l’expresident Mesa i l’esperança per a Morales que el que queda d’escrutini, majoritàriament vot rural, evite una nova cita electoral al desembre. 

Acompanyat de membres del govern, el líder de Moviment al Socialisme (MAS) ha proclamat a última hora de la jornada “un nou triomf” després de saber que compta provisionalment amb quasi el 46% dels vots. Pero el seu rival, Carlos Mesa, que ja va governar el país entre el 2003 i el 2005, es manté a l’espera amb vora el 38%. Si es mantenen els percentatges per davall del 50%, tots dos anirien a una segona volta al desembre. No obstant això, Morales, el president amb més temps en el poder en la història de Bolívia, confia que el recompte del vot rural li permeta estalviar-se una altra cita amb les urnes. 

El primer president indígena de Bolívia que ha eixit d’unes eleccions, un dels pocs en la història de tota l'Amèrica Llatina, ja es veu, això sí, amb una nova majoria parlamentària, com amb la que ara governa amb els dos terços del Parlament, encara que està pendent de confirmar per l’òrgan electoral. La resta de candidatures opositores han quedat per davall del 3% que establix la llei perquè mantinguen la personalitat jurídica, amb la qual cosa corren el risc de desaparéixer de l’escenari polític bolivià partits històrics com el Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR), que va governar el país en moments clau.

Les eleccions, a les quals estaven cridats 7,3 milions de bolivians al país, on el vot és obligatori, i en l’exterior, on és voluntari, van discórrer sense incidents que impediren la votació. L’òrgan electoral ha de publicar en els pròxims dies les dades de la votació a president, vicepresident, diputats i senadors per al període 2020-2025, any en què Bolívia celebrarà el bicentenari de la seua independència. Aleshores es veurà si Morales pot portar fins a 2025 la que anomena la seua “agenda patriòtica” fins al bicentenari o si Mesa tanca aquesta etapa a Bolívia.

També et pot interessar

stats