L'Audiència d'Alacant absol els 34 acusats de la branca principal del cas Brugal

El veredicte considera il·legítimes les gravacions aportades per l'empresari Ángel Fenoll perquè vulneren drets fonamentals dels acusats.

Imatge de portada: l'empresari Ángel Fenoll (dreta), a les portes del jutjat aquest dimecres

L'Audiència d'Alacant ha decidit absoldre els 34 acusats de la presumpta trama de corrupció empresarial al voltant de l’adjudicació del servei de fem d’Oriola (el Baix Segura). En la causa, que va donar origen al conegut com cas Brugal, estan processats els exalcaldes del PP al municipi Mónica Lorente i José Manuel Medina, i l'empresari Ángel Fenoll, a qui la Fiscalia atribuïa la màxima responsabilitat.

Ha sigut el mateix Fenoll qui ha confirmat als mitjans de comunicació que la sentència era absolutòria per a tots els acusats. “S'ha fet justícia, 14 anys després”, ha assegurat, visiblement emocionat. L'advocat de la família Fenoll, Pablo Martínez, ha expressat satisfacció amb la sentència i ha denunciat que hi ha hagut moltes irregularitats en els tràmits, a causa de diverses errades en el procediment. “I això s'ha demostrat en el juí”, ha afegit.

Els exalcaldes populars d'Oriola Mónica Lorente i José Manuel Medina s'han mostrat també satisfets a les portes del tribunal. "Vaig dir que confiava plenament en la justícia i ho seguisc fent. Estic tranquil·la, segura i emocionada”, ha afirmat Lorente. Medina, per la seua banda, ha destacat que de les dèsset causes que li ha obert la Fiscalia, ja n'ha guanyat setze.

El veredicte, de quasi 400 fulls, ha declarat que les proves que van obrir el procediment judicial i en què es basava bona part de l'acusació, unes gravacions aportades per Ángel Fenoll, es van realitzar de forma il·legítima. Per això declara il·lícites aquestes converses telefòniques i totes les proves documentals i testificals derivades. El tribunal considera que s'ha infringit el dret fonamental al secret de les comunicacions i el dret a tindre un procés judicial amb garanties. Com que les converses telefòniques s'invaliden, no hi ha prova de càrrec i la balança s'inclina a favor del dret fonamental de la presumpció d'innocència.

Aquesta és precisament la hipòtesi que han sostingut els advocats dels encausats durant tot el juí i ha sigut una de les principals estratègies de la defensa. Demanaren que eixes escoltes es declararen nul·les, petició que el tribunal va estimar parcialment. Segons han afirmat, l'Audiència ha justificat l'absolució en la nul·litat de part de les proves practicades, entre les quals diverses gravacions i escoltes telefòniques.

El veredicte no s'ha donat a conéixer en lectura pública per la situació de crisi sanitària, i ha sigut comunicat de forma presencial i individual a cadascuna de les parts personades. Els acusats han sigut citats per la secció setena de l'Audiència d'Alacant, amb seu a Elx (el Baix Vinalopó), de manera escalonada al llarg del matí d’aquest dimecres per a notificar-los la resolució.

Ha sigut sis mesos després que finalitzara aquest macrojuí sobre una presumpta trama econòmica i política en què tots els processats s'han declarat sempre innocents i víctimes de la justícia. La causa, que ha tardat deu mesos a jutjar-se, està en l’origen de l’anomenat cas Brugal, la investigació del qual ha portat a obrir una vintena de peces separades en tota la província d'Alacant.

La investigació va arrancar el 2006 per la possible adjudicació irregular del contracte local del fem durant l'etapa de l'alcalde popular José Manuel Medina. De les 34 persones que han passat per la banqueta dels acusats, 15 han tingut o tenen la condició d'autoritat o de funcionari públic, com els esmentats alcaldes, i set exregidors de l'Ajuntament d’Oriola

Per a Medina, la Fiscalia demanava 12 anys de presó per prevaricació, frau i suborn; per a la seua successora, Lorente, huit anys per frau, i per al principal implicat, l'empresari Ángel Fenoll, 37 anys i 8 mesos per prevaricació, frau, suborn, tràfic d'influències, extorsió, coaccions, associació il·lícita, ús d'informació privilegiada i delicte electoral.

També et pot interessar

stats