25 anys de l’incendi que va arrasar Millars

Un 4 de juliol d’ara fa 25 anys, cinc membres de la brigada forestal i dos voluntaris moriren atrapats pel foc, que va cremar vora 26.000 hectàrees en sis municipis valencians. L’incendi declarat a Millars va ser una tragèdia i una catàstrofe natural per a la comarca de la Canal de Navarrés, i el veïnat no ho oblida. 

 

Aquell 4 de juliol de 1994 es donaven totes les condicions perquè la muntanya tinguera un alt risc de cremar-se. Hi havia temperatures elevades, fortes ratxes de vent i absència d’humitat. Les flames avançaven a gran velocitat i la brigada forestal de Millars treballava en la primera línia de foc, però el canvi en la direcció del vent es convertí en una trampa mortal, segons explica Fidel Pérez, cronista oficial de Millars. 

La tragèdia va ser inevitable. Hi moriren set persones, el més jove tenia 19 anys. Només hi va sobreviure un home, que encara està traumatitzat pel colp. “No pogueren traure a ningú. Les flames van tallar la carretera que va cap a Dos Aigües, i la que va a Bicorb era impossible de travessar amb el cotxe”, relata Pérez. 

 

Al municipi de Millars soterraren els veïns colpits pel dolor i acorralats pel foc, que diaxà e lpoble quatre dies incomunicat. Era impossible evacuar-lo. 

25 anys després de la tragèdia que carbonitzà 26.000 hectàrees al centre de la Comunitat Valenciana, les brigades forestals s’han professionalitzat. S’ha reforçat la seguretat i la formació, els processos s’han revisat, les comunicacions i els procediments i els equips treballen ara amb més mitjans. Però, tal com adverteix Álvaro Escrig, cap de servei de les Brigades Forestals de Divalterra, amb el foc la prevenció mai és suficient: “Pot ocórrer? Sí. Cada any passa...”, afirma. Actualment, la Generalitat destina vora 27 milions i mig d’euros a la prevenció d’incendis.