El cáncer que s'amaga sota els símptomes d'una indigestió

El 8 de maig se celebra el Dia Mundial del Càncer d'Ovari, una malaltia que afecta més de 300 dones a la Comunitat Valenciana.

Les afectades defensen que si el professional d'assistència primària tinguera més autonomia per a poder demanar les proves d'imatge, arribaríem abans al diagnòstic
Les afectades defensen que si el professional d'assistència primària tinguera més autonomia per a poder demanar les proves d'imatge, arribaríem abans al diagnòstic

Sovint es confon amb una indigestió, o amb gasos. Els símptomes són poc específics i en la majoria dels casos els diagnòstics precoços són casuals. Per exemple, perquè la pacient se sotmet alguna cirurgia per algun altre motiu. Això fa que el càncer d'ovari siga un dels més desconeguts, tot i ser el tercer càncer ginecològic més freqüent en els països occidentals (només per darrere del de mama i del de l'endometri), i el vuité més freqüent entre les dones de la Comunitat Valenciana, on cada any se'n comptabilitzen 310 nous casos.

El 8 de maig se celebra el Dia Mundial del Càncer d'Ovari, una data que pacients i especialistes aprofiten per a fer que es conega aquesta malaltia difícil de detectar. Ho explica Paloma Luis, vicepresidenta de l'Associació d'Afectats per Càncer d'Ovari, ASACO, i coordinadora del grup de suport que aquesta entitat té a València: "El càncer d'ovari no té cap mètode de diagnòstic precoç, no hi ha cap prova que el determine, i aleshores només deriva en uns símptomes. Són símptomes que, d'altra banda, són molt inespecífics i poden respondre a qualsevol tipus de dolència comuna": unflor abdominal, necessitat d'orinar freqüent, restrenyiment o diarrea, sensació contínua d'estar plena o falta de gana, entre altres.

Així va ocórrer també a Paloma. "Jo sóc una persona amb bastant gana, i vaig començar a perdre la fam. Tenia sensació constant d'estar plena. Tot i que menjava poc, m'hi sentia... i després el cansament, que era extrem". El seu metge d'atenció primària li va diagnosticar un cas de gasos. Després, especialistes digestius ho associaren amb un bacteri estomacal "per al qual em tractaren amb antibiòtics". I finalment, el càncer. "És habitual que les dones tardem fins a tres mesos a aconseguir el diagnòstic que dóna lloc al tractament".

El dret a la informació de les dones

Des d'ASACO defensen el dret de totes les dones d'estar informades sobre aquest càncer, que té uns símptomes tan inespecífics. "Generalment anem a les revisions ginecològiques, ens diuen que tot està bé, i ja no hi pensem més. Però realment el que ens solen fer en aquestes revisions, la citologia, estudia el coll uterí, però no els ovaris. És important que les dones en coneguen els símptomes, i que si en dos o tres setmanes no han desaparegut, que elles mateixes puguen apuntar la possibilitat al seu metge d'atenció primària, ginecòleg o d'urgències, d'un càncer d'ovari, perquè els facen una prova d'imatge i puguen determinar-ho".

També insisteixen en la necessitat d'un diagnòstic primerenc. Segons les dades que aporta l'entitat, es diagnostiquen entre 3.300 i 3.400 casos l'any. "Hi ha metges que mai n'han vist un i no ho poden sospitar. Si el metge d'assistència primària tinguera més autonomia per a poder demanar les proves d'imatge, arribaríem molt abans a un diagnòstic". De l'Administració també han demanat que tots els casos es deriven a centres de referència on hi haja equips multidisciplinaris. "A València, per exemple, en tenim dos explica Paloma, i tots dos han sigut qualificats d'excel·lents per la Societat Europea de Ginecologia Oncològica". 

També et pot interessar

stats