El CSIC assaja un sistema de teledetecció precoç de la xilel·la amb avioneta en els camps d'Alacant
Una trobada científica a València presenta els sensors tèrmics com la nova esperança en la lluita contra el bacteri vegetal.
El científic del CSIC Juan Antonio Navas ha presentat aquest dimecres a València un sistema de sensors tèrmics remots capaços de detectar els contagis de xilel·la, fins i tot en arbres asimptomàtics, que estan en una fase inicial de la malaltia. La tecnologia s'incorpora en una avioneta per a registrar canvis significatius en la temperatura de les plantes que indiquen la possibilitat de contagi.
Els sistema ha començat a provar-se en els camps d'Alacant, després d'uns experiments inicials en oliveres d'Itàlia infectades per la xilel·la.
La tecnologia s'ha presentat en el marc d'una trobada científica organitzada per l'editorial Phytoma-España i la Conselleria d'Agricultura, que reuneix alguns dels principals experts internacionals i espanyols en el patogen.
L'investigador del Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), José Blasco Ivars, ha mostrat un sistema de sensors alternatiu que s'incorpora a un robot que es mou per control remot i que també analitza i alerta sobre paràmetres determinants per a la detecció del contagi.
El robot s'ha assajat a Itàlia i s'està a l'espera de la concessió d'un permís per a provar-lo també a la Comunitat Valenciana.
Detecció precoç, la solució a curt termini
La Xylella fastidiosa és un bacteri mortal, sense cura coneguda, per a centenars d'espècies vegetals. Bé que ho saben els agricultors del Comtat i la Marina, on el patogen ha matat milers d'ametlers i obligarà a arrancar-ne més de 50.000 per a evitar l'expansió de l'epidèmia.
La xilel·la contamina i obstrueix el xilema de les plantes –els conductes per on circula la saba– fins a causar la mort per dessecament. L'aparació de símptomes és, de moment, sinònim de mort segura.
En aquest escenari, els científics han posat bona part de les seues esperances, en el curt termini, en la detecció precoç dels arbres contagiats.
Aquesta possibilitat facilitaria el control dels contagis i minimitzaria les mesures de contenció que, de moment, passen per destruir tota la vegetació en l'àrea circumdant a cada positiu.
La consellera d'Agricultura admet errors de comunicació
Des de la seua primera detecció al Castell de Guadalest, al juny de 2017, la Xylella fastidiosa s'ha detectat en parcel·les d'ametlers de 26 municipis del Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa.
Durant la presentació de la trobada científica, la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián ha informat que la Generalitat destinarà dos milions d'euros per a indemnitzar els agricultors que es veuen obligats a arrancar els arbres malalts.
En la seua intervenció, Cebrián ha defés que el seu departament ha actuat "amb rigor, responsabilitat i transparència" malgrat reconéixer errors de comunicació per a informar el sector agrícola sobre el tractament dràstic que la UE obliga per la contenció de l'epidèmia.
Cebrián també ha defés la plantació de cultius alternatius immunes al bacteri en les zones afectades –com la garrofera– per a recuperar l'activitat agrícola i el paisatge.
