• Mor Àngel Castanyer als 82 anys a Barcelona

    Notícies Societat | l’ Horta | 20/12/2019 10:35
    Vicent G. Devís
    Àngel Castanyer, en sa casa de Barcelona.

    Àngel Castanyer, en sa casa de Barcelona.

    El valencià Àngel Castanyer Rausell (Foios, 1937) ha mort a Barcelona als 82 anys. Castanyer havia exercit el càrrec de responsable de Finances de la Generalitat de Catalunya en l’exili. 

    El 1977, quan Josep Tarradellas pronuncià el “Catalans, ja soc ací” des del balcó de la Generalitat de Catalunya a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, és Castanyer mateix la persona que es troba darrere del primer president del govern autonòmic democràtic després de la dictadura en aquest moment històric. 


     
    Castanyer va eixir de Foios, el seu poble, quan només tenia 10 anys amb sa mare, Blanca Rausell. Els dos van travessar a peu durant dos dies el Pirineu. La Guàrdia Civil els va cobrar 1.000 pessetes per persona per dur-los a França. Ja en el camí, el xiquet va soltar la mà de sa mare, es girà cap al sud, cap a València, alçà la ma i amb un nus a la gola va dir “Adeu, iaia Dolores Saurí!”. No tornaria mai més a veure a la seua àvia, la dona que l’adormia cantant-li a l’engrunsadora. 

    Una vegada en territori francés els dos van ingressar en el camp de refugiats de Rivesaltes. Son pare, Angelí Castanyer, escriptor i polític, havia sigut regidor de l’Ajuntament de València pel Partit Valencianista d’Esquerra, va eixir d’Alacant en l’Stanbrook cap a l’exili algerià i després cap a França. 

    Ja a París, Angelí Castanyer va crear el Partit Acció Democràtica Valenciana i va ser el fundador de la Casa Regional de València a la capital de França. Àngel va conéixer son pare quan tenia ja 10 anys.


    En l'extrem esquerre de la fotografia, Josep Tarradellas. En l'extrem dret, Àngel Castanyer.

    Àngel Castanyer va contar la seua història en Els valors dels vençuts: de Foios a París passant per Barcelona. Les seues cendres, 70 anys després de l’eixida del seu poble en la clandestinitat i en el més absolut secret cap a l’exili, reposaran al costat dels seus pares en el cementeri municipal de Foios.