MULTIMÈDIA | Guillem Agulló, tres dècades de record i lluita
Coincidint amb l’estrena televisiva de ‘La mort de Guillem’, rememorem la seua història i el seu llegat en la societat valenciana.
Vint-i-set anys després de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup d’ultradreta, la seua història arriba a la xicoteta pantalla. Aquest divendres 2 d’octubre, a les 21:30 hores, la televisió i el web d’À Punt emeten La mort de Guillem, una pel·lícula que narra el crim del jove de Burjassot, el juí dels seus assassins i la lluita dels pares per recordar la figura del seu fill.
El film està dirigit per Carlos Marques-Marcet, guardonat amb el Premi Màlaga Talent i es tracta d'una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya. A més, l’emissió en televisió es farà de manera simultània per TV3 i IB3 i es podrà veure pel web i l’app d’À Punt.
En el següent reportatge multimèdia fem un repàs a tres dècades de record i lluita:
"Tenia el cor tan gran, que fou fàcil que encertaren"
L’onze d’abril de l’any 1993 un grup de neonazis va assassinar Guillem Agulló d’una ganivetada al cor. Tres dècades després, la ferida del crim encara està oberta, ja que l’Audiència de Castelló mai no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat i va qualificar el cas de baralla entre joves. Tot i que en la banqueta dels acusats van seure cinc persones, només l’assassí confés, Pedro Cuevas, va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals en va complir només quatre.
En la pel·lícula Betlem Agulló recorda la figura del seu germà així: “Tenia com màgia. Tenia eixa gràcia que tenen els escollits. (...) Tenia el cor tan gran, que fou fàcil que encertaren”.
