Ens hem de preocupar per la seguretat de les noves vacunes contra la Covid-19?

L’expert Javier Díez aclareix en una entrevista a À Punt NTC els grans dubtes davant de les noves vacunes

Ens hem de preocupar per la seguretat de les noves vacunes contra la Covid-19?
Ens hem de preocupar per la seguretat de les noves vacunes contra la Covid-19?

Nou mesos després de declarar-se la pandèmia per l’expansió del coronavirus SARS-CoV-2 al voltant del món, diverses vacunes estan en una fase avançada de desenvolupament, prèvia a l’autorització, fabricació i administració entre la població.

La rapidesa en el desenvolupament i l’encreuament de comunicats de premsa entre les farmacèutiques, que lluiten per assegurar una major eficàcia en el tractament, han generat certa desconfiança entre la gent. De fet, l’últim baròmetre del CIS posava de relleu que el 47% de la societat espanyola no es vacunaria immediatament contra la Covid-19.

En À Punt NTC hem parlat amb Javier Díez, cap de l'àrea d'investigació en vacunes de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i assessor extern de l'Agència Europea del Medicament, per revelar els grans dubtes davant de les noves vacunes.

Quantes vacunes hi ha en marxa?

En aquests moments hi ha 260 projectes actius al món per a trobar una vacuna contra el SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, però només deu ja apareixen com a fermes candidates per estar superant els últims episodis de la tercera fase dels assajos. Són les de la nord-americana Pfizer i l'alemanya BioNTech; la russa Gam-COVID-Vac (o Sputnik V); la d’AstraZeneca, amb la Universitat d'Oxford; la de la xinesa Sinovac, amb l'Institut Butantan del Brasil; la de Sinopharm, amb l'Institut de Wuhan; la de Sinopharm, amb l'Institut de Pequín; la de Moderna; la de CanSino Biologics; la de Janssen Pharma, amb Johnson & Johnson; i la de Novavax.

Totes les vacunes són segures?

Segons explica el cap d'investigació en vacunes de Fisabio, les agències reguladores supervisen absolutament tot el desenvolupament del tractament, que han de passar per totes les fases establides per a poder comercialitzar-lo. “Les vacunes funcionaran molt bé, previndran la malaltia i no hi ha cap senyal d’inseguretat per ara”, ha manifestat Díez.

Per què les fases avancen tan ràpid?

En un procés “normal” per al desenvolupament d’una vacuna, podrien passar 10 anys des que s’aïlla el bacteri als laboratoris fins a la distribució. Ara la vacuna podria estar llesta en menys d’un any des que es va declarar la pandèmia.

Díez assegura que la clau està en els recursos, tant econòmics com humans, que s’han destinat en aquesta ocasió. Això permet accelerar les fases tant a les farmacèutiques com a l’Agència Europea de Medicaments, que ja revisa les dues primeres fases de testeig entre el personal de les diverses companyies. “Quan desapareix el límit dels recursos, el desenvolupament és rapidíssim”, ha afirmat l’expert.

És real una efectivitat superior al 90%?

El cap d'investigació en vacunes de Fisabio ha detallat que en qualsevol assaig clínic hi ha un marge d’incertesa, el que és coneix en estadística com un interval de confiança. En aquests moments, les vacunes de Pfizer, Moderna i la russa Sputnik V han anunciat que tenen una eficàcia superior entre el 94 i el 95%, però Díez apunta que totes tenen una efectivitat real entre el 80 i el 95% per existir un marge d’error. “Dir que un tractament és més eficaç que l’altre és impossible: totes les vacunes són iguals”, ha incidit.

També et pot interessar

stats