La Generalitat vol gestionar el 10% dels projectes del fons europeu i demana un espai Schengen sanitari

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet un balanç positiu de la reunió que han mantingut els presidents autonòmics aquest dilluns amb l'homòleg espanyol, Pedro Sánchez, i en què ha participat també la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen. La XXIII Conferència de Presidents, celebrada de forma telemàtica, havia de concretar els criteris de repartiment de part dels fons europeus de recuperació davant la pandèmia de coronavirus. El cap de l'executiu estatal ha garantit als dirigents autonòmics que les comunitats executaran el 50% dels projectes que finançarà el Pla de Recuperació, del qual 140.000 milions d'euros corresponen a Espanya. La Generalitat aspira ara que almenys el 10% d'aquests diners estiguen vinculats a projectes valencians i que puguen gestionar-se des de l'àmbit autonòmic.

El govern valencià té clar el full de ruta per a gastar els fons de la Unió Europea (UE) que li corresponguen. L'exigència és que els projectes que es presenten estiguen madurs i puguen posar-se en marxa en tres anys. El pla de la Comunitat Valenciana és destinar 21.134 milions d'euros en set anys a 410 projectes, inclosos en l'Estratègia Valenciana per a la Recuperació, que es finançaran de tres maneres: amb fons propis, amb els pressupostos generals de l'Estat i, sobretot, amb els fons europeus. Un dels projectes més elevats és el que destinarà 1.200 milions d'euros a depurar el 100% de les aigües residuals. També s'inclouen inversions importants en sanitat i atenció social, que superen en total els 1.300 milions d'euros.

Ximo Puig ha aprofitat la presència de Von der Leyen en la cimera telemàtica de presidents autonòmics per a traslladar-li les deu prioritats per a la Comunitat Valenciana davant la recuperació després de la pandèmia, entre les quals destaquen el reforç de l'arquitectura institucional europea amb un impuls de la cogovernança amb les regions o la creació d'un espai Schengen sanitari per a garantir la mobilitat segura de les persones.

En una compareixença posterior a la reunió, el president valencià ha tornat a reivindicar una Europa més federal i descentralitzada, i ha demanat aprofitar la crisi sanitària com a “punt d'inflexió” per a incrementar la participació de les regions en la UE. Un paper que es materialitzarà en la gestió dels fons post-Covid. Segons ha explicat, la Comunitat Valenciana vol, de fet, participar en projectes de caràcter transfronterer i paneuropeu a través d'aliances. Un exemple és el pla per al sistema energètic del futur i l'hidrogen net, que desenvolupa a través de la Conselleria d'Hisenda i és “fonamental” per al canvi de model i la transició ecològica, en paraules del cap del Consell.

Puig ha insistit, però, que la gestió dels fons europeus no pot alentir-se per la burocràcia que caracteritza les administracions públiques. Per això, ha reclamat un marc d'adjudicació que agilitze els procediments de contractació. Segons ha detallat, el president Pedro Sánchez s'ha compromés a aprovar un decret llei amb aquest ojectiu.

Mobilitat segura en temps de Covid-19

La Generalitat també planteja la creació d'un espai Schengen sanitari en l'espai comunitari a través de protocols unificats a tots els països que permeten la mobilitat segura entre persones. A Europa, immersa en la segona onada de la Covid-19 “les portes estan ara obertes per a totes les mercaderies però no per a les persones”, ha lamentat el president. “No pot ser que cada estat plantege unes mesures diferents als altres”, ha afegit.

La mobilitat segura de ciutadans i ciutadanes és, precisament, la pedra angular d'una altra de les preocupacions valencianes en el pla de recuperació després de la pandèmia: el turisme. El Consell demana a la UE “ajudes contundents” per a un sector que, segons pronostica, “tardarà a tindre una recuperació total”.

D'altra banda, el president Puig ha traslladat a Von der Layen que la crisi del coronavirus és una oportunitat d'accelerar “definitivament” el corredor mediterrani, tant la part espanyola com la que afecta altres països de l'arc “on encara hi ha ajornaments considerables”.

Altres demandes del cap del Consell per a la dirigent comunitària són un pla “ambiciós” per a rescatar la joventut, avançar en l'harmonització fiscal per a tot Europa, un pla de rehabilitació d’habitatges i eficiència energètica i una transició ecològica i digital justa que no genere “una legió de perdedors incapaç d'adaptar-se a les ocupacions digitals i la nova societat”. També ha reclamat que els calendaris de desenvolupament del Pacte Verd europeu s'adapten a la situació del sector industrial, durament afectat per les restriccions decretades durant la pandèmia.

Finalment, el president Puig s'ha pronunciat sobre les negociacions entorn del Brexit, retardades per la crisi sanitària: “Volem una eixida que siga el menys Brexit possible”, ha assenyalat. “Intel·ligent i satisfactori, que no confronte i que no ens porte encara més perjuís”.